Insubmissió a la tria? (2)

No escrivim per segons quines ànimes que, pobres, no llegeixen. Ni tenen qui ho faça davant d’elles, per elles i per qui llegeix mateix. Açò dels blocs és solament per uns quants elegits, ara per ara, que la cosa demana esforç, lectura, i una certa dosi d’acadèmia. Arribem a poca gent, i per això mateix no baixem la guàrdia. No ens expliquem pels votants del PP, ni pels votants del PSOE. Als uns i als altres, els arriben els seus liders per un altre cantó, fora d’aquest espai de ‘mésvilaweb’.
Ho dic perquè, de tenir líders, els nostres haurien de ser més llestos, més preparats i, sobretot, més professionals. En realitat necessitem màgics. Però també han tingut molt de temps per aprendre, tants anys sense governar, gairebé rascant-se el nas.

Venim a parlar-vos, podrien ben bé començar davant els càndids electors, de la bellesa de la vostra mirada, de tantes coses com queden per fer, que venim a fer amb vosaltres un país nou, pel vostre país treballem plegats, i per cadascú de vosaltres que el visiteu (en els discursos sempre hi ha forasters despistats).
No venim a contar-vos la desgràcia, la fatalitat, ni volem explicar-vos com de dolents són els nostres contrincants. Venim a emmirallar-vos, a relatar com volem el futur dels vostres fills, a parlar-vos de bellesa i de construcció (nosaltres també, ara que ells fan fallida), de construir el millor dels escenaris possibles, vos parlem. Perquè ara mateix, aquest present del qual sou protagonistes, mereix convertir-se en la millor de les felicitats. Venim a portar-vos la felicitat que mereixeu. I si de cas ja sou suficientment feliços, venim a allargar-vos la vida perquè el temps de bonança no se us acabe mai de la vida.
Amb aquestes roentors, els discursos dels nostres líders no semblarien d’ultratumba, ni anirien llastrats de victimisme ni de derrota.
Venim a guanyar, amb tots vosaltres, el cel que mereixem. Visca la vida i les Valències, i les Lane late, i les Nàvel de Foios. Visca la taronja i la mandarina, la fruita i l’altra més vaginal. Una mica de gràcia, homes i dones líders, perquè els pocs que us escolten puguen tornar a casa amb una mica d’ànim. Tanta falta com ens fa.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *