Ulisses20

A València, l’església catòlica sempre ha tancat files contra els valencians. No solament contra l’esquerra, com fa a Espanya, contra tots els valencians que se’n senten, encara que no s’identifiquen amb l’esquerra. L’església s’ha negat reiteradament i conscient a fer ús de la llengua, fins i tot l’ha castigada i l’ha treta d’aquells llocs on, alguns voluntaris, en feien ús per a ensenyar doctrina.
Una església que viu dels privilegis del franquisme, també en les maneres, tampoc no podia fer gaires milacres (!).

Ara, a cada període electoral ha sabut atiar com han d’actuar els seus acòlits: Garcia-Gascó i un rastre de bisbes i arquesbisbes anteriors, tant se val, els valencians mai no hem tingut la sort de tenir un cap visible dels cristians catòlics que ens defensés, o solament que ens respectés un mínim. Mai no han tingut cap consideració pels valencians, si no eren del Requeté, de l’Adoració, dels participants de les processons de Cristos grossos, o tants confrares com omplin els nostres pobles amb mil i una celebracions.

La primera divisió de l’església i tots els seus corcons, amb rastre de sang a les mans i a la creu, mamons com a poc de la Transició i de la democràcia fallida que vivim, tornen a atacar a favor de la seua butxaca política, sense tenir en compte si són poc o molt cristians. Perquè la moral, la moral cristiana, ja fa temps que se la passen per baix cama.