Encoratjar el feixisme no és delicte
Una afició extraordinària, animadora del feixisme, vet ací, no mereix cap consideració de la justícia, ni de l’Audiència, ni del Tribunal del Terror. Ho afirma el president d’un club de futbol, de Madrid, un senyor Calderon, que aquells ultrasur són fantàstics, necessaris per animar, que és el que fan al capdavall, segons l’home, però amb aquella paraula ja sap ell per on van les coses. Animen la caverna, el passat histriònic, feixista, amb símbols, banderes i, si cal, armats fins a la cua: són capaços d’anar amb arma blanca, amb pistola, amb pals de beisbol, i pegar de valent a qualsevol que es pose per davant.
Però això no és enaltiment. No. Ni mereix el retret unànime. Per això no hi ha policies infiltrats, ni càmeres, ni guàrdia secreta, ni tota la pellorfa d’un exèrcit que solament que vigila i castiga en una sola direcció, en aquell sentit que, per ells, malgrat que siga pacíficament, atempta sempre contra la seua Espanya. Per aquesta crida a la prehistòria del comportament, contra l’acarnissament violent, agressiu, d’una massa d’afeccionats no n’hi ha fiscals, ni jutges mediàtics, ni gossos de presa.
Com no podem estar emprenyats, amb aquest estat que sempre veu l’enemic a casa nostra, però mai en aquells que practiquen la violència de veritat?
I allò que és pitjor, tants ultres com n’hi ha camuflats als camps de futbol d’afeccionats. Animadors de qualsevol ximpleria menys de futbol o d’esport.
Dissabte van actuar contra l’escola, contra la llibertat d’expressió, contra la paraula, a València, a l’Horta, davant la mirada impassible de la policia. Amb el permís del delegat del Govern socialista, la dreta actua amb impunitat. A València. Al carrer, als camps de futbol. Els mitjans, gairebé tots, eren vigilant la ciutat de Bilbao, no fóra el cas que cantaren massa a favor dels de Bilbao, i els donaren l’excusa perfecta, a fiscals, jutges i periodistes per cridar l’Audiència.
Cap dels delegats de províncies, ni del psoe ni del pp, no han actuat mai contra la impunitat antidemocràtica, contra la veritable violència que patim molts ciutadans. Vet ací una altra raó de pes el nou de març.