Ulisses20

L’església mai no en té prou. Contra la doctrina mateix que predica (!), és cobdiciosa. Golafre. Superba. Rancuniosa de pensament i d’obra. I el pitjor de tot, falsa. Malgrat que això últim ho ha practicat sovint, simulant que la fe no té res a veure amb la mentida. Aquesta església en va carregada, de mentides i d’enganys. Fa abús del poder que li han concedit els fidels, actors d’una política de dretes severa, i els diversos governs d’esquerres, que mai no s’han atrevit amb gairebé res de res. De la dreta ja ho esperàvem. De l’esquerra, no podem pensar que fóra bona fe, exclusivament, o insconsciència, després de provats crims comesos amb el nom de la creu i el Sant crist. Potser perquè va eixir-ne indemne de la dictadura franquista, carregada d’afussellaments sobre innocents, alguns de creients fins i tot; potser perquè beneïa l’assassinat amb una facilitat que sorprenia a propis i estranys. De tot això, la Transició va perdonar-la, fins al punt que mai no va demanar perdó, ni va reconèixer cap error. La van excusar, ves, sense haver de passar el tràngol de la penitència ni la vergonya de la constricció i, ara, se sent com sempre poderosa per atacar i mentir amb alegria.
Veure tot de corbs en una plaça, amb milers de beats convençudament cainistes, amb aquelles cares de l’odi, cantant contra la societat civil, per laica, amenaçant-nos que som nosaltres que posem en perill la societat mateix, la democràcia (la seua és militarment coberta), no és de pocavergonyes. És un fals testimoni que, allà on ells pensen que els esperen, ànimes innocents, pures com es creuen, els han de castigar a l’infern propi: la penitència que hauran de fer? Una lliçó amb Darwin cada matí, si allà on cremen les calderes, el gran sacerdot de l’espècie racional, impecable laïcista, els perdona la ignorància i la mala fe.