Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Centenari Estellés (7)

0

Anit, 27 de març de 2024, vam llegir el poeta Estellés davant justament de la seua escultura, assegut en un banc, sorneguer i savi: feia 31 anys que havia mort, i uns quants esforçats veïns de Burjassot commemoraven la data i el poeta. Mai cap poeta nsotre no havia aplegat tanta il·lusió per llegir-lo, per posar-lo on calia, per animar els valencians a llegir. Unes hores abans, tres alumnes de sisé de primària de l’escola el llegien davant 200 alumnes al menjador de l’escola, en el lliurament dels premis de lectura en veu alta: sí, de primer a sisé, alumnes de sis fins a dotze anys, l’havien llegit de manera excelsa a l’escola en el concurs “Maria Ibars” que organitza cada any l’escola Gavina. I com l’havien llegit, mare, si feia goig. Encara aborrona d’escoltar la lectura de Martina, aquella declaració de principis del Mural. Si en teniu l’oportunitat, dediqueu-li uns minuts.

Uns quaranta veïns de Burjassot llegien el poeta anit. D’un poble de quaranta mil, no ho sé, m’ho invente. Però no oblideu que només el 5% dels valencians llegim en català, així que nosaltres també som sorneguers i savis. No defallim, tenim il·lusió, cantem a la lliberat i contra l’opressió que ens governa i ens voldria sotmesos i submisos. Com diu Mercè, de can Bassot i també de la Plataforma cívica que impulsa el centenari Estellés (no us cregueu que és el psoe o compromís que ho fa), «com no voleu que ens estimem el poeta, si compartim desitjos i sentiments tan comuns i tan elevats!».

El 27 de març també és una altra data per recordar amb la lectura de poesia. Pobres, els del govern valencià, com els fluirà la caspa i l’odi…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La llengua és l’ànima

0

Avui hem lliurat els premis del concurs de lectura en veu alta “Maria Ibars”. En un menjador de l’escola a gom, fins a les balconades, hem recitat Estellés i hem llegit l’acta del jurat, que ha premiat sis ambaixadors, un per cada curs de primària. I encara un premi gros final, a l’ambaixadora de lectura del Maria Ibars 2024: el premi ha sigut atorgat a Martina Poll, segons el jurat, per com va llegir i expressar el Mural, el poema “declaració de principis” de manera pausada, lenta, ajustada a una lectura amatent d’alta volada. El lliurament s’ha fet coincidir en el 27 de març, que fa 31 anys de la mort del poeta Estellés, l’any del centenari. Entre més regals, hi havia una pilota de badana amb una cinta escrita: la llengua és l’ànima. Jo he explicat que la pilota representa el joc, el joc al pati, al carrer, a la plaça, i la frase ens recorda com de fàcilment els xiquets canvien o muden de llengua. Però com?, si és l’ànima, els demane! Com ens perdem tan fàcilment, carabassots!

La frase “la llengua és l’ànima” és de Mercè Rodoreda.



Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La guerra d’espanya contra valència

0

Rucs n’hi ha arreu, però a espanya n’hi ha el doble. No n’hi hauria prou albarders al món per vestir-los ni despullar-los. Ara, ells, afigen doble d’odi contra la cultura, contra el coneixement, contra les llengües, contra qualsevol signe d’estudi i queden amples i farts: de vox al pp, al psoe i a sumar, que són ases cap i tot, sense excepció.

Un estat que és el primer del món en corrupció, no pensareu que dedica gaire temps a l’educació, a l’ètica o fins i tot a la matemàtica, no? No. La seua segona feina principal és aterrar qui no els riu les gràcies, perquè la primera i principal és omplir-se les butxaques, pròpies i amigues, i encara atacar allò que pot destorbar-los un pla filosòfic tan gran. I riure i furtar, i venir salvadors del món espanyol, que si no ho saben, és el pitjor que els ha tocat en sort, en la rifa de déu esperit sant.

En aquesta setmana fallera i de passió, tot plegat no canvia gaire, ha tornat el rebre contra la l’escola i contra la llengua dels valencians, a sac contra el català i l’escola lliure, contra els mestres, contra els músics o els escriptors, i sobretot contra els poetes. Aquells assassins de Miguel Hernàndez o de Garcia Lorca, ara els hereus encara disparen contra Estellés. Però si seran rucs, els carabassots, franquistes cerrils, que també aterren contra la taronja, contra la creïlla, contra l’enciam, i contra el camp: ho porten tot de l’estranger, perquè els productes valencians no els semblen espanyols… No ho són, tant se val. És l’objectiu dels espanyols de dretes i dels espanyols d’esquerres, entre els quals les diferències són minses, rucs per dalt i per baix. Potser que vox i pp, en passar la pandèmia, han perdut tota la vergonya, però són en el mateix pla, com el psoe, de liquidar-nos als valencians. Per la llengua, pel finançament, pel camp, pel territori en venda, pels ports, per les marjals, per allò que vulgueu triar. Per als espanyols, la guerra contra València continua. I els valencians ja van morint-se i passen per mercadona a omplir la bossa, no hagen de passar gana massa temps allà a la caseta, al cementeri o a la caravana que tenen llogada al cel…

[continuarà]

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Manolo Miralles, avui a Xàtiva

0

«Al Tall, som gràcies als mestres!», la frase és de Manolo Miralles, de l’any 2008, en un reconeixement sentit a una de les millors bandes de tots els temps. «Si és que treballem per vici, de tant que ens agrada açò que fem.», va dir Vicent Torrent. I Manolo ho va reblar encara més: , «Els mestres sou part d’Al Tall, som gràcies a vosaltres.» Gràcies per tant, Manolo Miralles. Avui serem tothom a Xàtiva d’esperit, encara que sense entrades de fa tants dies.

la foto l’he baixada de Vilaweb

 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Centenari Estellés (6)

0

Ahir vam celebrar a l’escola el dia mundial de la poesia. Vam explicar perquè la UNESCO fa anys que organitza el jorn fent-lo coincidir amb el solstici de primavera. El poeta triat enguany per la Institució de les Lletres Catalanes és Vicent Andrés Estellés. Encara sort, que ho han fet coincidir amb el centenari. A l’escola vam fer coincidir la commemoració amb la final del concurs de lectura en veu alta Maria Ibars. Els concursants finalistes, una majoria, van triar poemes d’Estellés, entre més textos, i van posar el poeta al capdamunt de tot, amb lectures excelses i acurades, d’un goig que encara mentre escric això m’ompli i m’asserena, en comprovar el paper que l’escola fa quan l’horitzó és clar. “Declaració de principis” de Mural del País Valencià, o un fragment de Coral Romput,  “Vora el barranc de Carraixet” o “la Lluna de la muntanya”, van encongir el pavelló i són testimoni que el guiatge de la lectura mereix esforç, entrenament i una passió necessària en els mestres… El paper del jurat no era fàcil, perquè destriar un lector, un de sol, entre els divuit finalistes no va ser senzill. Sort que les bases ja apuntaven que hi havia set premis.

Abans de començar el concurs, vam llegir l’Horaciana d’Estellés en català, en anglés i en rus… perquè tenim una veu Akhmàtova entre els mestres.

 

*Mentre nosaltres féiem el concurs, els impostors de la generalitat valenciana, franquistes pepereros, preparaven lleis i normes per traure la llengua de l’escola i imposar només l’espanyol, com en l’any 1940, quan van guanyar la guerra contra la democràcia. Aquests falsos valencians són en guerra encara, amb un nou decret de nova planta contra els drets humans, la cultura, el coneixement i l’escola, ves si n’hi ha rucs encara vivint del diner públic.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Centenari Estellés (4)

0

Demà és el dia mundial de la poesia. L’escola què farà? I la cooperativa? I els mestres? I les llauradors? i els fallers que no són de la falla Plaça del País Valencià de Picanya, que ja sé que han llegit el poeta?

Vicent Andrés Estellés ha sigut el poeta triat enguany per la Institució de les lletres catalanes. Estellés i les horacianes, una horaciana en concret, traduïda a trenta llengües del món. No en semblen moltes si n’hi ha milers de llengües… Però ja faran paper per explicar un bri o un verset del poeta valencià més gran, més popular, més independent… Que rebente el torero de ràbia. Per inútil, i per torero.

XLII 

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés

Obra Completa IV [Horacianes], 2017

 

ací teniu la pàgina del departament de cultura amb tota la informació:

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Centenari Estellés (3)

0

A quart de primària, ahir vam fer la final del concurs de lectura en veu alta Maria Ibars. Els guanyadors passaran a la finalíssima el 21 de març. Els 14 participants que van decidir de presentar-s’hi ho van fer de molta categoria, una lectura acurada, tècnicament ben feta, ajustada a l’edat i a un interés creixent per llegir molt bé. Extraordinàriament bé. Havíem assajat molt. Moltíssim. I els alumnes que van triar els versos d’Estellés ens van impressionar, als mestres i als pares que havien vingut a escoltar-los. De Llibre de meravelles a Coral Romput, va haver-hi lectures extraordinàries. Sentides.

Ací l’escola dels valencians, l’escola catalana en general, té un paper principal: fer llegir a tots els xiquets del país, a partir de deu anys, el poeta Vicent Andrés Estellés. I no aturar-se mai més, mai, de llegir-lo de per vida. L’any del centenari ja és una bona excusa per aquest envit.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Centenari Estellés (1)

0
Foto VILAWEB

Tret d’eixida a Burjassot, amb recitals, passejafa foto oficial i roda de premsa: fermesa i homenatge al gran poeta del país.

La Plataforma Cent d’Estellés organitzarà l’any del centenari. Ara mateix hi ha les entitats el Bassot, Kulturcrítics, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Fundació Sambori, la Societat Coral el Micalet, el Col·lectiu Ovidi Montllor, l’Ateneu de Bétera, Ca Revolta, el Tempir, el PEN Català, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Un Entre Tants…, així com adhesions individuals. Encara sou a temps d’afegir-vos-hi.

Sensen tenir l’exclusivitat, n’hi haurà altres entitats que també faran actes pel centenari Estellés, la Plataforma del Centenari convida tothom a fomar-ne part i enfortir i escampar una acció contundent i poètica, amb el poeta i contra els polítics merda seca.

L’acte inaugural va començar a les 11.00 amb una passejada per uns quants punts de Burjassot (Horta Nord), el poble on va néixer el poeta, conduïda pel nét d’Estellés,Vicent Anyó, que explicà alguns dels episodis fonamentals de la vida del poeta.

Ací teniu la web per sumar-vos a la Plataforma

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Bétera al Pla andanes: festival de llibres (i11)

0
Publicat el 8 de gener de 2024

Bona nit. Hem acabat el festival de llibres d’enguany, la nit de Reis. Hem encaixat i plegat les veles, unes teles negres grandíssimes, bastes gruixudes, per cobrir les taules on hi havia els llibres ara ja encaixats. Hem hagut d’encaixar les 3/4 parts dels llibres que havíem exposat. Hom pensava que enguany, sí, que enguany la feina ja faria un forat intens, profund, en el veïnat i la rodalia. Encara no. Potser l’any que ve. Sí, l’any que ve provarem de fer-ho millor, sens dubte. Enguany hem arribat a escampar 250 llibres del total de mil llibres exposats a la fira. Si hom pensa que al nucli urbà potser que n’hi ha 15.000 veïns, i només el 4% són lectors en català segons les estadístiques més positives, no hem arribat a posar un llibre per cada veí, només un llibre per cada tres veïns, a tot estirar. Però la feina és feta, un any més, i hem tingut nits esplèndides i nits més desiguals, en canvi d’una programació variada, de molt d’interés i d’un nivell cultural excels. L’objecte de la fira és també convidar-vos a fruir de l’encontre, del debat, de la formació que ens proposen els escriptors convidats, i la carpa ha viscut moments elevats: i tant que voldríem més forat, més complicitat i major fermesa lectora, però de vegades l’atzar no ens acompanya com voldríem, l’atzar és la feina de cada dia a l’escola i a casa, amb la família: hem tingut grans lectors adults, i molt poc jovent lector, els infants venien acompanyats dels pares, però els joves adolescents valencians, una majoria, no són d’entrar a llibreries a cercar amb poca o molta passió lectora res, i ves que n’hi ha una oferta selecta, acurada, diversa, de gran literatura que els faria molt el pes, si tingueren aquell goig lector que els mestres voldrien contagiar-los: de mestres amb ofici lector i acompanyament no penseu que n’entren gaires, en les llibreries, a molt estirar el fil compren un llibre, encara amb pena, com si els dolgués o els ferís la despesa: si l’ànima dels professors i els mestres que haurien de tenir deliri no representa gaire traça, ni vol ni una set d’aigua.

Vam començar el 22, vam inaugurar el 23 de desembre que apuntava a una dels èxits més grossos, però després la cosa va agafar el ritme dels resultats PISA, que no podem tirar coets ni traques ni ni ni… Un altre any farem el gran salt de qualitat, i aleshores tirarem coets i convidarem a dolços i vi. No penseu que el festival de Wigtown va arribar i va bufar damunt els núvols els primers anys. Penseu que ara mateix, 100 persones treballen de voluntàries en el festival de llibres d’aquell petit poble d’Escòcia, el 10% de la població. I cadascuna hi dedica dies i dies a treballar per l’èxit d’aquell programa.

Nosaltres també ens sentim satisfets per contribuir a escampar la literatura de combat, el lema d’enguany, i de confiar que un dia les coses també seran diferents a Bétera: només si tenim tenacitat, tossuderia i fermesa, i ens mantenim fidels per sempre al servei d’aquest poble.

Divendres presentarem el balanç complet.

*Volíem arribat a Wigtown, i ens hem quedat enrampats en el terme: potser que caldrà aparellar aquell carro ambulant de llibres i escampar la bona n0va per masos i alqueries.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Bétera a Wigtown: el festival de ciència (10)

0
Publicat el 5 de gener de 2024

Avui hem tingut dos gegantots convidats a la carpa  d’autors: juli peretó i vicent partal. I la carpa era plena de cares que repetien, de cares noves i també de cares que ja són un clàssic. Molts amics entre els convidats que volien escoltar el científic i el periodista: una conversa debat sobre el naiximent de la vida i tots els dubtes de com va anar: un homenatge al pare Darwin, però també a uns altres bioquímics, físics, i biòlegs, naturalment. La claredat de l’evolució però també les incerteses sobre la primera vida, i també les quimeres:  al planeta terra li queda la meitat de vida, als humans menys, moltíssims anys més, perquè no voldreu convertir-vos en la primera espècie a no extingir-vos, no? Ciència i art, i música, i humanisme, i investigació: també un reconeixement al filòfos Ordine, a la inutilitat d’allò inútil, a Steiner, indirectament, i a uns altres noms propis que el professor Peretó ha nombrat amb tant de respecte però que ara no recorde: us avancem, per a lectors no iniciats en ciència, que els capítols d’aquest llibre es poden llegir independentment, que no cal pegar-se la panxà de voler aprendre’ns el món de la ciència en dos dies: algunes claus que han embadalit els vius davall la carpa: l’evolució, la cèl·lula, la neurociència, la física quàntica, la química, la matemàtica i la informàtica, totes aquestes branques han aparegut en un moment o en un altre: també la consciència sòlida del científic, la identitat, els dibuixos de Boix, la literatura, i la mesura d’anys que encara els homes viuran, si no són més rucs i no continuen accelerant el canvi climàtic: bacteris n’hi haurà sempre, perquè s’hi adapten a la velocitat de la llum, però d’homes, a aquest pas no sé si acabaran l’any, d’homes com ara els entenem, entenimentats. Aleshores, tothom ha pegat a córrer a comprar “Un planeta creatiu”, perquè s’han acabat: s’ha convertit en el llibre més venut de la fira, si demà no passa res d’extraordinari, entre la física i la biologia.

Això és ciència, la ciència ha guanyat la literatura a l’últim moment, per bé que, com diu Vicent Partal, aquest Planeta creatiu és una mostra de com la ciència fa bona literatura.

*Per cert, no us perdeu el capítol cinc, sobre l’experiment d’en Miller.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Bétera a Wigtown: festival de llibres (9)

0
Publicat el 3 de gener de 2024


La prohibició de la tortura al món i de totes les formes de crueltat i humliació és de 1948: a espanya s’assassinava a cabassos, aleshores, i de tortura, n’hi havia aleshores i n’hi ha ara, segons que explica el llibre de Gemma Pasqual, “Torturades”.

Si ja deveu saber que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha denunciat l’estat espanyol manta vegades, que aquests, jutges, borbons i retors no han fet res per evitar la perversió i el crim organitzat. Hom diria que en entrar en una comissaria t’hauries de sentir protegit però és ben bé el contrari: és aleshores que l’amenaça és una realitat contra tu i contra la llibertat i els drets.

El llibre de Gemma Pasqual és una denúncia d’allò que passa encara en aquest estat corrupte i antidemocràtic. La violència institucional contra les persones. Ací n’hi ha noms i cognoms de víctimes i botxins i uns relats aborronadors difícils de llegir, d’acabar de llegir, sense tenir la incomoditat i el desig de revoltar-nos contra la injustícia. Hom veu, si no ho sabia encara, que espanya no serà mai un espai democràtic, mai, ni modern ni civilitzat. Viu com un paràsit dels prèstecs democràtics, teòrics, perquè en la pràctica mai no ha abandonat el pitjor del comportament humà contra homes i dones.

Memòria, reparació, drets, espai hostil: hom llegeix aquests relats de vint-i-dues dones, bo i sabent que no hi són totes, i encara no saps com reaccionar, perquè segons aquells torturadors, allò que nosaltres faríem no seria legal, però allò d’ells, sí.

«s’entendrà per tortura qualsevol acte pel qual s’infligeix intencionadament a una persona dolor o patiment greu, físic o mental […] quan aquest patiment o dolor siga infligit per un funcionari públic o una altra persona a instigació seua, amb el seu consentiment.»

Convenció de les Nacions Unides

Ara ja sabem perquè no som un país lector, perquè ens voldrien analfabets sempre, aquells colons de merda. Avui presentarem Torturades a l’Ateneu e Bétera, 20.00h

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Comencem el centenari estellés: nota de premsa

0
Publicat el 2 de gener de 2024

 

 

 

 

 

 

ProFundació «Vicent Andrés Estellés» llança la campanya per commemorar-ne el centenari. Més de deu entitats sumem forces i recursos per fer valdre el poeta valencià més important d’Ausiàs March ençà. 

La Coordinadora Pro-Fundació Estellés fa públic el logo i la campanya ”Cent d’Estellés” i prepara el seu espai web (https://www.profundestelles.cat/) per aplegar totes les activitats que tinguen per objectiu commemorar els 100 anys del poeta. A la pàgina es preparen diferents àrees que contindran tota mena de material: literari, musical, educatiu, teatral, audiovisual i d’arts plàstiques, així com manifestacions de cultura popular i agenda d’actes estellesians arreu del País Valencià.

La Coordinadora Pro Fundació, davant la situació política al País Valencià, gens favorable a reivindicar i homenatjar els nostres referents, demana a la societat civil que no es quede parada. Insistim que cal lluitar per la llengua i la cultura i, en no fer-ho l’administració pública, ho farem nosaltres. Per això encoratgem la població, col·lectius i associacions de tota mena, a sumar-se a la campanya ”Cent d’Estellés” i organitzar activitats a cada plaça o barri de cada poble i ciutat per fer de l’any 2024 l’any Estellés. 

Les entitats que formen la Coordinadora Pro Fundació ara mateix són: Associació Cultural El Bassot, Acció Cultural del País Valencià, Associació Kulturcrítics del País Valencià, Col·lectiu Ovidi Montllor de Músiques del País Valencià, Escola Valenciana i Fundació Sambori, El Tempir d’Elx, Ateneu de Bétera, 1 Entre tants, Associació Escriptors en Llengua Catalana, PEN català. Convidem a posar-vos en contacte amb la Coordinadora tots els col·lectius que tinguen previst de fer activitats relacionades amb el poeta. Escriviu al correu profundacioestelles@gmail.com

«Omplim el país de poesia, memòria i dignitat. Omplim el país d’Estellés.»

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Bétera a Wigtown: festival de llibres (8)

0
Publicat el 2 de gener de 2024

Avui no vindrà ningú a la carpa dels escriptors, a Bétera, allà al corral de l’Ateneu. La fira serà oberta, en canvi no tindrem cap convidat, avui que és el segon dia de l’any. Dos de gener de dos mil vint-i-quatre. Segon dia del centenari Estellés. Avui serà el silenci, davall la carpa, un silenci punyent, de combat, per preparar la sessió de demà. En el programa no sembla que s’anuncie res, només els llibres, la fira oberta, de bat a bat a la plaça, al poble, per la lectura. Res més. Res més i tanta cosa, els llibres en català, únicament. El combat contra aquests energúmens del govern valencià, els feixistes.

Preparem la carpa per demà, que rebrem les històries de la repressió: la xènia, la victòria, la soledat, la maria rosa, la maite, la núria…

No sembla que hui diga res el programa i, en canvi, diu tanta cosa: l’assaig, els llibres de combat, la novel·la, els àlbums infantils, els llibres amb els quals els xiquets comencen a llegir, a aprendre, almenys fins als nou anys, els deu potser; aleshores llegiran per conèixer, com diu el professor Luri. És veritat, sembla que el programa de la fira de llibres de Bétera, avui, no diga res, en canvi de dir tanta cosa. Perquè no tindrem ningú a la carpa dels convidats. Avui, no. En canvi d’una fira oberta, de bat a bat, per congriar l’esperit. El combat.

És dos de gener de dos mil i escaig, any del centenari Estellés. Potser que despengem la lona nova, els versos que el poeta va escriure sobre Bétera. El primer que els llegesca de memòria, uns versos perfumats d’alfàbega, serà convidat a l’herberet. Bon any. Bona lectura. Però davall de la carpa, avui, no vindrà cap escriptor dels convidats, si no és que tenim cap sorpresa.

*La imatge de Françoise Collandre que ens acompanya aquests dies de fira.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Bétera a Wigtown: festival de llibres (7)

0

Avui el festival de llibres a l’Ateneu de bétera celebrarà el cap d’any amb vi: hem convidat l’enòleg Joan C. Martín que ha triat tres vins valencians d’Aula, tres cellers socis de l’Aula vinícola, per al tast de commemoració. Atenció, perquè els tres vins triats són de lo alto: un bobal blanc ampolla especial de Vicent Gandia (Requena). Un negre exclusiu, Pelio, de Virgilio de LaTorre, també d’ací de Requena, i un tercer vi d’Alacant, negre també ben extraordinari: Mira Salines. Tot plegat per acompanyar les lectures d’aquesta fira que avui clourà la primera part del programa (per acompanyar lectures i viandes i tot el rastre que vulgueu afegir a les plates), abans de tancar l’any amb un forrellat i colgar-lo cent metres baix terra. Com pitjor, millor.

Els valencians podríem caure més fondo? Sí, sens dubte, perquè com deia aquell escriptor angles del segle XX, “pitjor” és un terme elàstic que encara es pot estirar i estirar i estirar. Joan C. Martín farà la lloa d’un llibre de vins valencians editat per la Universitat d’Alacant, i ens parlarà dels tres vins seleccionats: no són fàcils de trobar en botigues o supermercats convencionals. No.

Potser, aquests tres vins els trobareu als cellers respectius o bé en aules vinícoles. Sí, aquests tres vins són d’Aula vinícola, una associació valenciana de divulgació de la cultura del vi, història, tradició, vida rural, i un adéu a la llengua en cadascuna de les ampolles que arreu trobareu ací i allà: com en la cultura del vi, almenys al país valencià, i en altres indrets empresarials, hom ha renunciat completament a la llengua els valencians. No entenem per què?, com si tastar un vi excels estigués renyit amb la llengua, amb la casa, amb els pares, com si la vinya dels valencians no entengués ni de llengua ni de vida…

Després, tu vas a bars i restaurants i encara els passa poc, no hi són aquests vins etiquetats en espanyol: ni se’ls espera. A tot arreu vins d’espanya i la resta del món a cagar. Ves si n’hi ha via i ampla per omplir-la de cagallons i merdes seques. Però passem avant que no volem fer mala sang, ben al contrari. Avui tenim a l’ateneu de bétera un tast de vins que no trobareu enlloc més.

Si és que voleu elevar la vostra formació de fet ja molt excelsa.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari