Autonomies contra regions (de futbol)
El futbol oficial fa vacances. El futbol de competició en tota regla (quan els jugadors fan veure que se la juguen defensant colors i clubs que són com la seua pàtria mateix, i es besen l’escut i la mare de déu si cal). Ho fan per uns milions, pocs, amb què ells canten i ballen sols. Si això fóra veritat, gairebé que estaríem en pau, malgrat la amoralitat de les quantitats. Però no és veritat que, molts dels diners, no els paguem tots, diners líquids, de xifra astronòmica, o bé diners materials, il·lícits moltes vegades. Concessions municipals, requalificació de terrenys, publicitat enganyosa, favors públics i secrets, exempció d’impostos. Amoralitat. El negoci, l’acabem pagant els uns i els altres.
Però ara tot plegat fa vacances de Nadal, que vol dir que ara juga, segons les televisions revisionistes com TV1, la Sexta, Cuatro, A3, C9, i tota la pesca, l’Espanya autonòmica. Les regions, per dir-ho més clar. Calia posar fre al somni basc i al somni català, i van començar a brollar seleccions de l’ullal: de Múrcia, d’Extremadura, de València, de les Illes, de Madrid fins i tot. I el batibull és tan kafkià com descafeïnat. Cada vegada que Catalunya i Euskadi diuen què volen fer, a banda d’Espanya naturalment, Espanya inventa que les altres regions també tenen dret de fer igual. O no som tots en el mateix pastís, de constitució, de regnat, d’escola i d’exèrcit? Total, pel fum que fan els uns i els altres.
Una altra cosa fóra que, enguany que s’enfronten els pares de l’invent de tenir seleccions pròpies de primera fila, esportiva i políticament parlant, allò esdevingués un clam, una oportunitat pública i moderna d’anunciar davant Europa, per exemple: a partir d’aquest partit ens neguem a tornar a jugar amb una altra selecció que no siga la nostra. Ep, alerta! Això fóra diferent i sí que faria mal. Però no sé si els jugadors que hi seran passaran per aquest safraner. Un altre exemple, doncs, fóra que el públic que serà en aquell partit digués: aneu-mos tancant la gent per decret, foteu-nos la infrastructura constantment, poseu-vos la vostra democràcia de pa sucat on us càpia, a partir de demà no reconeixerem cap més dret que el nostre propi, el de ser catalans i bascos.
Però, llavors, els exèrcits autonòmics i regionals farien una sola selecció, única i indivisible, que voldria fer d’àrbitre i és aleshores que començaria el veritable partit…
(Els mossos i les ertzaines a quina banda jugarien?)
No perque Canal l’ou no paga prou per poder fer el partit. Amb el consentiment de Camps, que ja se’ls gastarà amb Ecclestone i altres esports elitistes.
Vicent
Llíria