Per la Carrasqueta comença la solsida de Barcelona

Per València ploren uns milers de valencians, com fa quatre-cents anys ploraven els poetes àrabs després de l’expulsió. Malgrat la defensa a ultrança exercida per molts ciutadans, la resistència és insuficient; lloable, però testimonial. Per això Alcoi, Gandia, Xàtiva, Borriana, Sagunt o Llíria no tenen prou força sense la capital, València. Que estem fets a resistir, a viure amb l’ai al cor, a pensar com i de quina manera ens vindran a torbar, que som la resistència del país, malgrat que al nord hi ha ciutats capitals que es creuen indemnes a la desfeta. Però res de tot això no basta.

Barcelona també viu una odissea, i té prou feina a defensar-se d’un esvoranc tan general com previsible, per calculat. A Barcelona li fan figa cames i enteniment. Per la infrastructura, pels transports, pels resultats en educació, per la política, per qualsevol cosa, Barcelona tremola d’esperit i de decisió. Ara també ha de tremolar pel sud, malgrat que, a molts catalans estrets de les quatre províncies, l’atac a TV3 des de València els sona a romanço. No pensen que l’atac també apunta al nord, directament. I amb tot això no n’hi ha prou.

Anit, el topònim de la Carrasqueta tornà a ser principal per als valencians. És allà on tenim un dels repetidors principals que escampa el senyal de la Corporació a les comarques del sud, senyal que inclou TV3, el 33, el 3/24 i el 300. És des d’allà on fa mesos un grapat de joves van parar els peus a les forces del mal. Bé, en realitat totes les forces d’aquell mal s’havien concentrat en una parella de guàrdies civils. I mentre nosaltres ens créiem guanyadors de la batalla, que vam escriure no pocs elogis farcits de sentiment sincer, el govern de Camps i Rambla movien els titelles i l’audiència divina que representa que són els tribunals. El duet Rambla-Camps va organitzar un atac des dels despatxos que ha deixat escurats molts valencians. Amb la llei a la mà, i els jutges a la butxaca, la Generalitat valenciana decidia de multar una part de la seua societat amb una quantitat indecent, pel crim terrible de veure la televisió en la llengua del país. Els joves que ens defensaven a la Carrasqueta, cim emblema dels valencians d’Oriola a Perpinyà, i els que érem a casa o a la feina fent-los costat, poc podíem pensar en un final de batalla tan dissortat.

I tot això, perquè hi ha valencians que volem veure voluntàriament TV3, malgrat la poca inèrcia de Barcelona. Perquè hi ha valencians que defensem que aqueixa televisió també és la nostra televisió, perquè és l’únic mitjà les vint-i-quatre hores en la llengua comuna que fa tanta por a la dreta, però també a l’esquerra valenciana o espanyola. Fa més de vint anys que vam decidir de fer-la nostra, com en un altre moment vam decidir de fer nostres Pla, Rodoreda, Llull o Valor, perquè també eren escriptors del mateix país i de la mateixa llengua, malgrat la plèiade de polítics del vodevil que ens governa. Però sembla que res de tot això no és prou.

Per una ordre del vicepresident Rambla, atiada pel president Camps, anit es va precintar la Carrasqueta, fet que obre un nou esvoranc que va començar el 1707, i va continuar el 1714, davant els ulls impassibles, inerts, dels catalans que encara avui veuen València com una ciutat forastera. I ja no sabem quan els uns i els altres diran que n’hi ha prou, que en tenen prou.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 pensaments a “Per la Carrasqueta comença la solsida de Barcelona

  1. És hora de resistència. Sóc de Barcelona i m’avegonyeix que el meu govern hagi legitimat la barbaritat del PP negociant el que no es podia negociar.Primer que haguéssin obert la TV3, el 33 pel canal normal i desprès ja en parlariem de tot el que calgui. Però res de res,ara no es veu TV3 al sud i la taca anirà pujant.
    Hem de resisitir però, no sé com, però la força de la xarxa ha de sortir al carrer.

  2. Em sap greu pero tampoc es per tant.
    Qui veu tv3 al pais valencia?
    Doncs 4 gats i damunt barallats.
    A catalunya els hi sua molt el que passa al sud i els importa una merda que es vega tv3 o la tele cinco.
    I per ultim desconfiaria molt del eliseu climent que pensa mes en negoci que en altra cosa.
    besaetes
    dimoni de xiquet
  3. Sempre he pensat que tenia molt més mèrit defensar el català des del País Valencià que fer-ho des del Principat.  Per això sempre heu tingut la meva admiració, valencians. Es tendeix a pensar en els valencians catalano-parlants com una minoria insignificant, sense tenir en compte que al Principat mateix ja fa temps que també som minoria i més que ens hi tornarem.  Jo no vull que des del Principat es prescindeixi dels valencians, ni és just ni ens ho podem permetre. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *