Ulisses20

Per València ploren uns milers de valencians, com fa quatre-cents anys ploraven els poetes àrabs després de l’expulsió. Malgrat la defensa a ultrança exercida per molts ciutadans, la resistència és insuficient; lloable, però testimonial. Per això Alcoi, Gandia, Xàtiva, Borriana, Sagunt o Llíria no tenen prou força sense la capital, València. Que estem fets a resistir, a viure amb l’ai al cor, a pensar com i de quina manera ens vindran a torbar, que som la resistència del país, malgrat que al nord hi ha ciutats capitals que es creuen indemnes a la desfeta. Però res de tot això no basta.

Barcelona també viu una odissea, i té prou feina a defensar-se d’un esvoranc tan general com previsible, per calculat. A Barcelona li fan figa cames i enteniment. Per la infrastructura, pels transports, pels resultats en educació, per la política, per qualsevol cosa, Barcelona tremola d’esperit i de decisió. Ara també ha de tremolar pel sud, malgrat que, a molts catalans estrets de les quatre províncies, l’atac a TV3 des de València els sona a romanço. No pensen que l’atac també apunta al nord, directament. I amb tot això no n’hi ha prou.

Anit, el topònim de la Carrasqueta tornà a ser principal per als valencians. És allà on tenim un dels repetidors principals que escampa el senyal de la Corporació a les comarques del sud, senyal que inclou TV3, el 33, el 3/24 i el 300. És des d’allà on fa mesos un grapat de joves van parar els peus a les forces del mal. Bé, en realitat totes les forces d’aquell mal s’havien concentrat en una parella de guàrdies civils. I mentre nosaltres ens créiem guanyadors de la batalla, que vam escriure no pocs elogis farcits de sentiment sincer, el govern de Camps i Rambla movien els titelles i l’audiència divina que representa que són els tribunals. El duet Rambla-Camps va organitzar un atac des dels despatxos que ha deixat escurats molts valencians. Amb la llei a la mà, i els jutges a la butxaca, la Generalitat valenciana decidia de multar una part de la seua societat amb una quantitat indecent, pel crim terrible de veure la televisió en la llengua del país. Els joves que ens defensaven a la Carrasqueta, cim emblema dels valencians d’Oriola a Perpinyà, i els que érem a casa o a la feina fent-los costat, poc podíem pensar en un final de batalla tan dissortat.

I tot això, perquè hi ha valencians que volem veure voluntàriament TV3, malgrat la poca inèrcia de Barcelona. Perquè hi ha valencians que defensem que aqueixa televisió també és la nostra televisió, perquè és l’únic mitjà les vint-i-quatre hores en la llengua comuna que fa tanta por a la dreta, però també a l’esquerra valenciana o espanyola. Fa més de vint anys que vam decidir de fer-la nostra, com en un altre moment vam decidir de fer nostres Pla, Rodoreda, Llull o Valor, perquè també eren escriptors del mateix país i de la mateixa llengua, malgrat la plèiade de polítics del vodevil que ens governa. Però sembla que res de tot això no és prou.

Per una ordre del vicepresident Rambla, atiada pel president Camps, anit es va precintar la Carrasqueta, fet que obre un nou esvoranc que va començar el 1707, i va continuar el 1714, davant els ulls impassibles, inerts, dels catalans que encara avui veuen València com una ciutat forastera. I ja no sabem quan els uns i els altres diran que n’hi ha prou, que en tenen prou.