El Mont
No és el món
Peces Barba II – de mal en pitjor.
Per molt que l’home intenti arreglar el descosit, ja no hi ha remei i el trau esta fet. Quan les conviccions mes profundes i amagades surten, ja no hi ha marxa enrera. No cal que ara ens llepi el cul.
Ja ho sabem que per molts castellans, els catalans som una espècie a conquerir i a sotmetre. I que som un………
problema no resolt, pel poder polític castellà.
Per això, no ens podem comparar ni amb les víctimes d’ETA, ni amb les dels atacs a Guernica. No estem a la seva alçada. I si ens bombardejen doncs no passa res.
Una manera de pensar de molts castellans, que per aparentar les formes, no ho manifesten. Tret que en un descuit s’els escapi. Tal com l’hi ha passat al personatge aquest, que es dedica a donar lliçons de Dret.
Almenys tot plegat, haurà servit per recordar-nos als catalans, que pels castellans encara som un problema.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La barbaritat més gran que sembla que va dir P. Barba, és que la llengua pròpia de Catalunya és el castellà, aquella que com és sap és va imposar per Decret, el conegut com de Nueva Planta i establerta per què alguns coneixen com a dret de conquesta.