papa jo vull ser polític
papa jo vull matar il·lusions
papa jo vull guanyar escons
papa jo vull ser polític
i el pare es desesperava
ell que era tan honorable
potestat de la sardana
de les lletres catalanes
la veritat no comprenia
quin cony de fill que tenia
si tenia tot el que volia
tenia amor tenia família
de calés no li faltaven
ni cultura ni ensenyança
de la pulcra i refinada
existència catalana
i el pare des de les grades
com patia i com plorava
que és que el poble empaitava
al seu fill i el rebolcava
que és que el poble va arrancar-li
els collons en la revolta
l’hemorràgia era imparable
una mort inevitable
va morir a la infermeria
de la plaça a mitja tarda
el seu fill moria polític
ple de glòria i ple de fama
ple de clavells a la tomba
proclames i banderes
(Plagiant a Albert Pla )
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!