Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Hi ha dies

Hi ha dies. N?hi ha de pitjors, evidentment. Però avui mateix, malgrat que la feina no ha escassejat ?no passa gairebé mai?, no és un dia dels bons. Per grissot, perquè justament ja no fa tant de fred, o potser per ser de transició, el dimecres. Tot plegat, el jorn és el que és i ja no té remei. A penes dues hores i ja començarà una altra cosa. Però ves, avui m?han afectat sobremanera algunes noticies. Kosovo, Sèrbia, la Rússia de Putin, la Sèrbia-Espanya, l?amenaça del conseller de presidència valencià, que no vol ni explicar el per què dels seus actes, com lluen prepotents alguns polítics, ací i allà. M?ha afectat especialment avui, que s?hagen apoderat del país. Democràticament. És veritat que han tingut molts ajuts. Tots els ajuts. Que el vent els ha bufat de cara. Que els ha plogut a benefici. Que res ni ningú no els ha parat els peus. Que els han descarregat a casa tots els camions necessaris per tenir la paella pel mànec. Que són els amos. Són amos. Se?n senten. Literalment, de fet. Físicament i mental. I no podem fer res. Res de res. Van tenir la dictadura feixista de Franco. La dictadura i la ressaca. Perquè la Transició no trencà ni perdonà, ni exculpà res de res. La van dibuixar a la seua mida. La dreta i l?esquerra. Culpables?, ells? Si ens van salvar de l?infern, afirmen. I ho creuen verament que ha sigut així com diuen, que ens han salvat l?ànima. Tots els partits, el psoe, el pc, el ciu, el pp llavors ap, i tota la resta del ventall, parlamentari o no, tothom va regraciar una democràcia espanyola que de democràcia tenia això de les urnes cada quatre anys i poqueta cosa més. No hi ha hagut tradició participativa, d?idees, de democràcia activa, de respecte a la minoria. El plor dels que no pinten, dirà algú. Una mel de xurro. La mateixa església, la mateixa policia, el mateix exèrcit, els mateixos jutges, els mateixos polítics, els mateixos mitjans, la guàrdia civil, l?empresa, els bancs, la reialesa faltava! Però què collons ha canviat, d?aquella teranyina? Un és lleva i veu aquesta col·lecció de boles de polil i diu: redéuma, torneu-me a joc.
Tot plegat, a València ho paguem car. Amb tot ho paguem. Perquè tiren amb bala, els representants d?aquell cabàs de pinxos i institucions: disparen contra l?escola, contra la llengua, contra les persones, contra la decència, contra el paisatge, contra la pròpia llei que fan, si molt els convé. Amb indecència disparen. D?allò que no els interessa en fan burla. Escarni. Mentida si cal. Amb democràcia no n?hi ha prou per vèncer. A València no. Amb aqueixa democràcia, no.
Bé, potser és que l?onatge avui ha sigut insuficient, menor, i llavors cal tornar a carregar bateria a l?electricitat. I demà esperem-ho, ja serà diferent. Almenys d?ànim, que de tuf, ja em diu el nas que no haurà canviat gaire la cosa. Ells hi seran, tots arrengleradets per sucar-hi, com fan cada dia. Per disparar a bulto. Serà la guàrdia, el jutge, la llei, el govern, l?empresa, el banc, el militar, espanya-la-sèrbia? Ja podem pessigar-nos fort. Hi seran. (Pausa). Veieu com hi ha dies.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent