Ulisses20

Cent vint anys després. El desastre d’un segle. Sense AVE també podem viure-hi. O com prendre’ns el pèl, sense que ningú no proteste, o trenque res, o cante la pocavergonya de polítics i governants. Això que és una realitat de cada dia són ben bé els subtitulars d’una altra odissea, menys literària o litúrgica.
Torne avui de Barcelona, i agafe el trenet per arribar a casa. És l’únic transport públic, des de la ciutat que, després de molts anys, el servei no ha millorat ni poc ni molt. Ahir mateix, que la temperatura havia baixat significativament, la calefacció no funcionava. Pel que fa a servei, malgrat que hem quadruplicat el veïnatge, els trens, ells en diuen metros, passen cada trenta minuts, quaranta els caps de setmana, i la velocitat és la que és, perquè llavors, si agafa aire, tot tremola i fa perillar màquina i vagons. I després de tot, a la resta de la comarca, de servei zero. Naturalment que parlem de Nàquera, de Serra, d’Olocau, i d’evitar tanta carretera.
Els seients sacsegen el passatge; no és broma, Potser que exagere i viatjar-hi no siga tan incòmode com quan fèiem servir aquells trens verds, inoblidables, impagables, de fusta, de forats per on es passejaven els vents, els huracans, l’aigua si plovia. Però ara mateix no plou, i tot tremola com una mala cosa. És per això que la gent no llegeix. No es pot. Ho he provat i he agafat el llibre amb força, però tremolaven les lletres, les pàgines. Fins i tot em pressionava el llibre contra les cames, a veure si podia evitar tant de va-i-vé. Impossible. Ara ja sé perquè llegim poc, els valencians, al metro. El moviment ho impedeix. He provat d’escriure-hi. De començar aquest bloc. Impossible. La lletra no s’entén. Hi ha una sola via, a partir del Seminari, així que no poden haver-hi més trens, argumenta la direcció. Però aquesta via ja fa cent vint anys que hi és. Calcule que han tingut temps per eixamplar el servei, de vies i de combois. Per millorar la infrastructura més enllà d’un lleu rentat. No els està a compte. Sobretot perquè ningú no protesta. Perquè ningú no se’n queixa. Perquè prefereixen de fer AVEs, grans infrastructures, i evitar que la gent puga llegir, o pensar, o escriure, als seus trens petits. És impossible, segons ells, d’evitar que el metro tremole. Prefereixen la no-lectura, almenys mentre el trenet fa el viatge cap a Bétera.