Dreta – Esquerra
Els comentaristes dels diaris i les televisions franceses, majoritàriament, respiren alleujats: dreta vs. esquerra! El resultat de la primera tanda ha donat pas a una confrontació que entenen i en la qual se senten còmodes. Resultava emotiu l’entusiasme que alguns d’ells demostraven pel “retorn” a la vella política: dreta contra esquerra i punt. Res de complicacions ni de sofisticacions. Ells volien una cosa tan de caricatura com fos possible i la tenen. Sarko, la dreta dura dura, contra madame Royal, a la qual volen presentar, molt en l’estil del socialisme europeu, com un canvi estratosfèric. Em tem que guanyarà Sarkozy… Jo m’ho tem de debó. Però ells seguiran contents: dreta contra esquerra! dreta contra esquerra! dreta contra esquerra!
(Ja ho deia Napoleó, crec: “En politique, une absurdité n?est pas un obstacle”.)
Els motllos mentals costen de superar, sobretot a partid d’una edat. Seria interessant veure si els joves periodistes francesos estan tan encotillats en aquest eix com els seus col.legues més vells.
Salut,
Marc
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
Tens tota la raó Vicent,prô no se´n sortiran ,van donant tombs per ací i per allà, com la vaca cega.
El joves periodistes francesos,res de res, no existeixen o s´amotllen a les vaques sagrades o son absolutament amorfes, en resum no aporten res de res, a França els periodistes,no son com aquí, formen part d´aquesta faixa que atenalla la societat i fins i tot molts professors universitaris també en formen part.
Com bé fa servir Tomasi di Lampedusa en la seva obra El Guepard, "cal que canviï alguna cosa per a què tot segueixi igual"…
No crec que els resultats del primer tomb de les presidentials franceses siguin només la victoria del sempiternals partits d’esquerra i de dreta, sino primer el despertat democràtic d’un pais que ha votat massivament, i segon el resultat molt prometedor d’una tercera força i d’un projecte alternatiu, que ha pogut en no rés de temps, mobilitzar més de 6 millions de ciutàdans.
I aixo vol dir molt. Una cosa s’ha engegat i ens portarà lluny.
Encara quedan les eleccions legislatives, i d’aqui només cinc anys tornaràn les presidentials. Haurem madurat encara més, i serem llestos per un altre projecte.
Segur que no dubteu que he votat pel occità Bayrou. De fet, és l’unic que em va donar entusiasme per la politica del meu vell i rovellat pais. Espero que més i més dels meus compatriotes entendràn que darrere el color taronje, és la cara de veritat de França: lluny del "parisianisme" i del jacobinisme que ens ha allunyat de la nostre identitat rural i cultural, lluny de la gestio economica del tot o res entre la super concentracio del poder economic (el "grand patronat français") i l’immobilitat quasi comunista de les nostres administracions i institucions.
Només és questio de temps.