Salvador Cardús ho deia en referència a l’escola. Per això cal tenir capacitat per renovar els propis coneixements. Les demandes excessives, l?excés d?expectativa dipositada, han posat l?escola en un carreró. El mur de tants pròposits com volíem aconseguir és tan alt que s’ha convertit en una barrera infranquejable, i l?eixida d’un impossible atenalla enlloc de fer-nos avançar. Per això que és fàcil que a la fi ens agafe al desànim. Cal ser més modestos. La modèstia dels objectius evitarà la sensació de fracàs i farà recuperar, en part, el prestigi que l?escola necessita. També és veritat que l’escola necessita molt de suport, i l’exemple valencià, justament, pel que fa al rebuig dels seus governants, és un dels ridículs majúsculs d’Europa, però no és d’això que parlem. Perquè l’escola valenciana s’haurà de continuar bastint sense els polítics, com ha fet fins ara.
Cal també comprendre la desorientació dels pares, que s?han trobat una societat que ha canviat brutalment, amb l?agreujant d?un desori de models que els ha portat, al remat, a no saber com educar, com respondre a les necessitats pròpies i a les dels fills. Per això que cal tenir capacitat per renovar els propis coneixements. Per mantenir el coratge que molts mestres continuen exercint.
Per afavorir aquest objectiu, Cardús recomanava tres coses: (1) Un esforç perquè els climes educatius siguen més madurs, construïts sobre vincles positius i no sobre retrets (no pot ser que comencem el dia barallant-nos davant el colacao). (2) La forma és important per educar el fons. Les formes de relació, les convencions, els rituals de respecte; llavors la referència és el llibre Ben educats. (3) Finalment, les qüestions organitzatives del dia a dia, de cada dia a l?escola, des que ens llevem i arribem i diem bon dia, són fonamentals. L?estil de vida, les virtuts com ara la sobrietat, la paciència, la prudència mateix, són reclamades per Cardús amb rigor, sobretot tenen més calat que una assignatura sobre ciutadania i passen per damunt de càntics a favor d’uns valors que han de ser implícits en el mateix coneixement.
Una vida de límits, que al remat ensenyar a situar-los és educar.