Pau Alabajos

divendres, 31 d’octubre de 2008 – The Mill Club

Com que Heineken Greenspace havia censurat el Cabanyalloween – La nit dels vius per motius polítics, la festa es trasllada a la sala The Mill. Es tracta d’una discoteca situada en una travessera de l’Avinguda del Port que, en el seu moment, va ser un cabaret molt conegut de la ciutat. A les set de la vesprada aparquem en el mateix carrer Pare Porta i entrem per descarregar instruments i començar les proves de so. Sva-ters, el grup d’Alcàsser amb el qual hem coincidit diverses vegades (fins i tot a Mallorca!), encara estan damunt de l’escenari ajustant els últims detalls. Dos dels altres grups, Indefinits i Remache, ja ho tenen tot preparat. Entrem als camerins i ens trobem amb la gent d’El Muntatge, que ens diuen que ells encara no han provat, o siga que anem molt malament de temps, perquè l’acte comença oficialment a les 7 i mitja. Com que portem poqueta cosa, decidim llançar-nos a la piscina i actuar sense fer proves de so, testejant que funcione tot correctament abans de començar i que el tècnic ens sonoritze sobre la marxa. Els encarregats d’obrir el foc són Carles Enguix, Lluís Vicent i Doctor Dropo, amb el seu espectacle conjunt. Progressivament, la sala es va omplint de públic. Cap a les darreres cançons d’aquest trident artístic, The Mill està ple de gom a gom. Els responsables de la discoteca decideixen habilitar la part de dalt, un segon pis amb capacitat per a unes tres-centes o quatre-centes persones. Ens costa una barabaritat desplaçar-nos des de la barra fins a l’escenari, per preparar-nos per a l’actuació, obrint-nos pas entre la multitud. Manolo Jardí, Emili Piera i Tonino, que estan fent de mantenidors de l’acte, ens presenten i pugem al cadafal. És impressionant observar la resposta de la gent, donant suport a Salvem El Cabanyal, fent-los costat i solidaritzant-se amb la causa. Estem una miqueta nerviosos: actuem sense fer proves de so i això és una loteria, pot passar de tot. Comencem amb La Clau i no ens escoltem gens a través dels monitors: no sé com s’haurà escoltat cap a fora, però hem tocat a cegues absolutament. Li demanem al tècnic que ens puge el volum dels instruments per tindre una mínima referència. Seguim amb Despertar, sembla que ja ens escoltem una miqueta millor, però encara li demanem al tècnic que ens puge un pèl. En Línia 1 ja comencem a agafar confiança. En la versió que fem d’Al Vent se’ns posa la pell de gallina, tothom canta a l’uníson, la lletra sona atronadora! Quan per fi ja ens hem acomodat, ens toca baixar de l’escenari. Recite Comptat i debatut i ens acomiadem amb Contra el ciment, que és la cançó que més s’adiu a la temàtica de l’acte. Els espectadors demanen més, però anem fatal de temps i ara li toca el torn a Xavi Castillo, que es menja el públic amb creïlles. La imitació de Rita Barberà la borda, i la paròdia sobre la Copa Amèrica i l’especulació al barri d’El Cabanyal està plena de gags boníssims! Tothom va a bacs! A propòsit, respecte al meu pressumpte passat de boy-scout que Xavi Castillo ha revelat en públic aquesta vesprada, només puc dir-vos tres paraules: Alabaré, alabaré, alabaré…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!