Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Bàrbars

Bàrbars del sud. Ara representa que els valencians som bàrbars, segons la gent que ens representa políticament, que, no ho oblidem, nosaltres mateix hem triat en la seua majoria absoluta. Els valencians, davant els ulls d?Europa, ens hem convertit en bàrbars. Enemics declarats de la cultura i del coneixement. Únicament nosaltres som capaços d’atemptar directament contra una televisió pròpia, que és ser protagonista d?una acció directa contra una de les llengües principals d?Europa, la nostra. Som bàrbars per llei, per mandat d?úrnia, perquè el polític que ens governa així ho decideix. D?una altra manera no s’entén que facen aquest paper tan galdós, davant els seus i davant el món.
Els bàrbars del sud prefereixen vigilar i castigar, de multar fins a l’acarnissament un grapat de ciutadans valencians, pel fet de facilitar l?arribada d?un canal de televisió nostre a casa nostra. Vet ací el crim comés per Acció Cultural i els milers de valencians que vam ajudar a pagar els repetidors. Els bàrbars del sud, polítics i governants d?una generalitat que vol fer el ridícul, que se sent còmoda amb aquest ridícul d?atacar en el segle XXI la cultura i la llengua, no castiguen ni multen les empreses que contaminen l?Albufera, els rius valencians o els llits dels barrancs. No castiguen ni multen els abocamenst fraudulents ni la intencionalitat dels incendis foretals, quan n?hi ha responsables amb noms i cognoms. No multen els abusos urbanístics, o el lladrocini d?espais protegits a favor d?inversions de capital dubtós. Fins i tot no sancionen tants com n?hi ha imputats en casos que, aquests sí, són de got i ganivet, de tots els colors del crim. S?acarnissen sobre Acció Cultural i la gent que de retop preferim de veure aquell canal de TV perquè és, aquest sí, en la llengua comuna, que és el català. Contra els bàrbars, doncs, ens declarem enemics, per respecte a la cultura i al coneixement. Per dignitat, contra els bàrbars. Per salut.



  1. Els pobles amenaçats es rebel.len, i aquests bàrbars no han tingut en compte que després de 300 anys d’acarnissament, quasi èpicament seguim vius. Aquesta vegada de nou enfilarem el camí dels repetidors a les muntanyes de casa nostra. Ja no només és llibertat d’expressió, i articulació de la nostra nació…haurien de saber que amb la dignitat d’un poble no es pot jugar sense ixir mal parat.

    salut i independència

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent