L?estiu al carrer: el cant d?estil (12)
Una colla d?amics baixa a Dénia per escoltar el Botifarra ?a Bétera semblen prohibits els cantants valencians. Justament ahir, l?Ibsern parlava del Pep Gimeno Botifarra al Totxanes, d?un disc excel·lent, l?únic ara per ara, i per això una joia que anirà guanyant com el vi. Miquel m?ha promés el text que explica l?aventura d?aquests fans del Botifarra i la nit a Dénia, i jo li he promés de penjar-lo amb molt de goig. Ell i els amics van potenciant els cantaors d?estil, i d?altres coses, i jo penge un text de fa gairebé trenta anys, quan encara vivia el tio Joano, Joano Casanoves, el xiquet de Bétera, una de les figures del cant valencià de tots els temps.
?El tio Joano baixava al mercat i es plantava davant la parada de la carn de la tia Gertrudis. Pacient, d?ulls grans, i orelles amples, escampades a banda i banda, esperava el torn. Només dues llonganisses, un tros de carn i un os per a l?olla. La carnissera, llavors, li demanava si volia cigrons, però ell només deia bé, poquets, perquè ja no menge molt, ara que he passat els vuitanta, i una vida d?anys i d?homentages. Ja no li calia, deia, menjar molt si no tenia gaire gana.
Era menut i flac, de vell, però es desplaçava lleuger com una sargantana, enmig de l?estiu. També la veu l?havia abandonat, i el públic. Amb la vellesa desapareixen els hostes, deia, i un es fa invisible. Però havia sigut el més gran, l?autèntic cantaor, l?home de les albaes; el millor de tots els temps juntament amb Evaristo, coincidien els crítics. ?El xiquet?, el millor sens dubte.?
El xiquet de Bétera tenia la casa farcida de diplomes que recordaven homenatges. Era un home del XIX, que va començar a cantar amb apenes nou anys, d’ací el malnom. Van dedicar-li un carrer que portava el seu nom, encara que molt lluny, massa, d?on vivia.
Els diners per sobreviure no arribaven amb la mateixa facilitat que els honors, malgrat que les autoritats figuraven al davant sempre que cantava. ?El més gran, el xiquet és el més gran, repetien quan necessitaven enfortir l?orgull del poble. Vos ho demostra on vol, que és el millor cantaor?. Però els homenatges no pagaven les llonganisses. Ell només si en demanava dues, a la parada, per por a no tenir-ne prou quan li demanaren de pagar-les. Aleshores, agafava la bossa i s?allunyava, delicadament, que semblava que el desconsol l?encomanaria a cantar de nou, el retaule de la vida i la pena de Sant Roc. ?El millor sens dubte, el xiquet de Bétera?.
Ai, les contradiccions de la millor terreta.
Quanta raó tens Albert, sols un aclariment, el botifarra ja ha actuat a Bétera, va ser en una sarau (o bureo, com vullgues nomenar-lo) que va organitzar l’associació cultural l’Aljama de Bétera, amb motiu de la celebració dels Sants de la Pedra (patrons del poble) al Juliol del 2005. Lamentablement els membres de l’Aljama no poden continuar celebrant este acte que tanta acollida va tindre, per coincidir amb la mostra de Jazz que organitza el tècnic de cultura de l’Ajuntament de Bétera.