L?estiu al carrer: l?alfàbega ufana (10)

Festa grossa, el 15 d?agost, dia de la marededéu, de l?ofrena, del corral que ara és governat per programes informàtics, i els adobs i els regs els comanden xips orientals. Matí de perfum de festa, de confetis i colors de papers que voleien irregulars. Aquest barroc valencià excels, extraordinari, que lluu el poble i les plantes que passegen els carrers, les obreres, els majorals malgrat tot, amb aquells mocadors de brodats impossibles, florals, de motius geomètrics, regulars, amb la gent gran que s?ho mira i enraona de teixits, de penjolls, de raïms d?or, d?ombrel·les, amb els joves que volen transgredir no saben què, la beguda que empara massa coses, i la trobada dels amics, el dia especial d?un encontre que la resta de l?any es fa difícil, que ens aplega a la plaça, amb aquell bull de gent, de crits i de bandes de música. El dia que tot ho perdona, o gairebé tot, que hi ha coses que van sumant-se a una interpretació errònia de l’oci: l?altra nit, per exemple, alguns dels futurs festers van acabar pintant-se esvàstiques als braços, per mostrar com són en realitat algunes persones, en el sentit moral; que no són, ni ho seran mai, la totalitat dels majorals, però que ara per ara deixen fer alguns comportaments d?intolerància. Per ací no passem. Com no ha de passar la gent que durant anys fa la festa, l?organitza, la paga. O potser l?ajuntament vol aquests signes feixistes perquè se?n sent còmode? Potser que ara tornem a models de dictadura?, a símbols que han representat l?assassinat arreu d?Europa durant el segle XX? Algú els haurà de parar els peus, i per això hi ha lleis, i autoritats democràtiques. Aquesta nit, la vespra, colles de joves s?han dedicat a trencar espills i llunes i vidres de cotxes, com si això també fos la festa, ai, el comportament desbocat d?un jovent que anit l?animava des de l?escenari cants tòpics d?un masclisme barat i irrespectuós, cada tres per quinze, ?mariquita qui no bote?, encara. Quina gràcia, devien pensar.
La voluntat popular no va per aquest camí, esperem que no siga això, el creixement espectacular del poble, viure d?esquenes a la identitat, al respecte, a la festa mateix.
Festa gran, les alfàbegues de Bétera, amb plantes que faran goig durant molts dies al carrer, a l?església, en algun corrals, amb alçada de dimensió mundial, segons acta notarial. La festa ufana, esplèndida, el dia gran. La festa que aplega, malgrat tot i alguns detalls. La festa que aquesta nit, després del sopar a la fresca, escampa amb el foc, la pòlvora i el fum: la festa que demà continua, amb Sant Roc i Sant Gos.

7 pensaments a “L?estiu al carrer: l?alfàbega ufana (10)

  1. Tant responsables del que està passant – exhibició de simbologia feixista per alguns dels majorals 2008-, són els que es dibuixen l’esvàstica o trauen les banderes franquistes, com els companys que els envolten i callen o riuen les suposades gracietes d’un grapat  mamarratxos.   No es pot aguantar  que la festa es convertisca en una exaltació d’un règim – el franquista- que tant va fer patir als nostres besavis i avis. O d’un altre, el nazi, que sigué resposable de la mort de milions de persones – entre ells dos veïns de Bétera -. Nosaltres, a la nostra manera i segons les nostres possibilitats, ajudem a portar endavant la festa- ja siga sopant al barracó, ja siga comprant loteria, rifes, tarjetons…- i tenim més dret que ningú a rebutjar que els principals protagonistes de la festa – els majorals -es dediquen a refregar-mos en la cara, com a una manera més divertir-se, una ideologia que ens fa tant de fàstic. Ser majoral no dóna cap bula per fer el que a uno li done la gana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *