Ulisses20

L?església catòlica torna a la càrrega, amb bombo, plateret i mascletà, de nou contra la democràcia, contra la raó de la ciència. Denuncia que la laïcitat de l?escola és un atac directe del qual s?han de defensar.
No l?ha perduda mai, ella, una beligerància que li és innata, pròpia, i això malgrat que la fe catòlica de la qual se n?orgulleixen els capos d’aquesta secta, els prohibeix segons quines formes. Almenys, els recomana valors que no practiquen gairebé mai. Tenen molt a perdre, sembla, i volen mantenir drets i privilegis que han conservat fins avui intactes. Ella ja voldria estar-se al XVII, governant a través d?inquisidors i tribunals i audiències que els han fet sempre, fins ara mateix, el cul gros. Són mestres del terror i de la tortura, però l?esquerra els ha perdonat massa els excessos delictius, tan punibles com els de molts innocents que ara són carn de presó.
Enlloc d?Europa, l?església no campa amb aquesta manega ampla per insultar a través de ràdios o aleluies, i ara a través dels diaris dretans que els consenten i aplaudeixen la provocació. Tot per recomanar vots a partits falangistes, d?extrema dreta, abeuradors de feixistes, per denunciar que són les dones qui provoquen la violència domèstica, o per demanar objecció contra una llei d?educació que és per damunt la seua jurisdicció, però que el propi arquebisbe valencià, quin dràcula, no té pèls per sublevar-se’n emparat amb un president valencià confés de l?Opus, i una alcaldessa de València que, en tenir el gin a mà, s?apunta al bombardeig d?una singularitat entre kafkiana i bèstia.
Pitjor encara, sabent-se intocables, els bisbes i els generals de l?església, enmig d?una legalitat privilegiada que la Transició els va regalar de franc, sense càstigs per tants delites com van cometre i consentir, emparant o beneint els excessos militars del dictador Franco, ara a València reviuen una segona bonança de la sotana i el barret bisbal.
Sense vergonya escampen que ells són ací, en aquest desgovern valencià de la llufa i el taulell, per demanar el tall de pastís que en tota monarquia bananera correspon al poder eclesiàstic: bons són els rectors per quedar-se amb les almoines.