Ulisses20

Bé que n’havia d’explicar una de bona, a càrrec dels administradors locals que, ho vaig contar fa molt de temps, van triar un gerent cultural de molt nivell per farcir l’any i, sobretot, l’estiu amb tot d’actes de música, teatre, animació i un atapeït programa de bon fer que no sembla que siguem al poble, sobretot algunes nits d’aquest estiu plàcid, davall els pins immensos d’una casa que, oh sort, l’ajuntament va comprar fa molt amb jardí i ermita inclosa. És en aquest espai que gaudim de tres nits de jazz, ja és la setena mostra, amb monstres com l’Al Foster [jo tampoc no sabia qui era fins que no ho vaig llegir al programa], que no va decebre en l’estrena de divendres, no debades va ser durant un grapat d’anys l’inseparable bateria de Miles Davis, aquest sí, més conegut però més mort. Anit la cosa potser que va ser menys brillant, però igualment agradosa, amb un Carlos López que segur es farà un altre mestre de la percusió. La mostra tanca aquesta nit amb Fabio Miano i la banda Enjazzats que dirigeix Ramon Cardo, que a més de gran músic, és l’encert de gestió cultural més important que ha passat en aquest poble en els darrers anys. La nit a la fresca, l’estiu mateix, ens fa dòcils, fins i tot condescendents. Quan sembla que tot s’acaba, apareix la jove Dixieland Band, de l’Alcora, i aquell jardinet romàntic sembla que és a Louissiana, o més lluny encara, però som a Bétera, amb un grapat d’amics, i això es el millor de tot plegat.