Ulisses20

La justícia? No me n?acabe de refiar, gens ni miqueta. Sobretot perquè en els papers cabdals, en els temes que ells decideixen que són cabdals, imprescindibles per als seus, evidentment ja van a favor dels que vostés pensen. I ves que podíem pensar que això havia de ser una cosa neutra, de complir o no la llei, de ser o no del costat d?una normativa, blanc o negre, o més prompte el contrari. Però sempre hi intervé la interpretació, i llavors la majoria es decanta, cap al costat de la llum d?ells, i compte què dius, o què escrius o fins i tot què penses, si ho manisfestes o vols fer-ho públic.
No imagine una jústicia que haja d?estar tothora defensant la unitat del castellà, o que haja de prohibir els repetidors de televisió espanyola perquè no compleixen la Llei dels valencians, no imagine ningú volen tancar premsa castellana pel sol fet de fer-ho en castellà, perquè llavors no seria de drets, ni de lleis, ni de diàleg que enraonaríem. Hi hauria pistoles i morts, i aquests també serien d?un sol cantó. És així de brusc, sense condiments ni llepolies.
Imaginen una justícia que hagués de prohibir canals de TV que ens tracten d?idiotes, o que t?enganyen amb productes de baixa estofa, que incompleixen mínims d?aquella llengua de la qual parlàvem? S?imaginen una justícia que estigués a favor de prohibir l?Acadèmia espanyola o de prohibir canals en aqueixa llengua. Tot això ja ens va passant, tres-cent anys pel cap baix. I avui mateix encara hem de decidir i afirmar que la democràcia i el diàleg són l?únic mètode. Amb aqueixes lleis d?ells, magnes o menors, mai no guanyem sinó engrunes. Molles, que són ensortits i multes. Ja sé que és difícil d?una altra manera?, i costós, i minoritari. I potser per això que caldrà fer-los fora, dels governs, de les audiències, fins i tot dels papers pintats. O bé haurem d?anar-nos-en nosaltres, fora d?ells. Però com, ai.