Cròniques de Benassal, i 5

?Aquestes festetes de carrer, més que festetes de barri, es fan si alguna persona del veïnat s?hi interesa. La resta del poble no en fa cas, ni gens, ni poc.? mestre Carles Salvador, Les festes de Benassal, 1952

Em lleve a quarts de sis. Just he dormit quatre hores, perquè els joves volien festa i n?han tinguda, soldada inclosa. M?he llevat enjorn perquè avui m?han d?ensenyar una de les joies del paisatge d?aquest país, això almeny m’han promés. Després que l?hauré vist, acompanyat pel mestre Manuel, no me?n desdic gens, al contrari: he vists una autèntica joia no solament del paisatge valencià, sinó una fita europea, i no exagere gens. Ho vaig dir en un post fa uns dies, que l?interior valencià atresora més que no pensem, i corrobore això que va cantar el mestre fa més de cinquanta anys a Cant i encant de Benassal. He donat la paraula que no situaria on he anat ni què he vist. Que conservaria les imatges i la conversa, però que de cap manera no avistaria ni escriuria on he estat, perquè el paisatge es conserve intacte.
He passat cinc dies a Benassal, i aquest útlim moment, aquestes hores que començava el jorn, pagaven la pena qualsevol esforç. De vegades, trobar algú que et serà amic unes hores, uns moments claus d?uns dies de la vida, paga qualsevol torbació: en aquests breus hi ha veritable màgia, i allò que torna ara a la pensa de filòsofs i sociòlegs, que no escriuen últimament d’una altra cosa: un grapat de felicitat. Així que la troballa per mi ha estat doblement valuosa. Com hem arribat a dir en qualque moment de l?alba, davant l?oró, amb el vesc parasitari tan agafadet, i en un paisatge que descriu el mateix Tolkien als diversos llibres sobre els anells i els personatges màgics: ‘els altres que vagen a Cancun’. Més lluny encara, a trobar les vacances i la felicitat. Deixeu-nos, almenys, aquests rastres de la veritable bellesa i el record del que un dia sigué, sens temor d?equivocar-nos, un país bell i amororosit al paisatge.
Llaor de l?Alt Maestrat i de la gent que el conserva. Per molst anys.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *