Cròniques de Benassal, 1

?Aquest paisatge brau, de roques vives,

amb pau solemne a dins com una entranya

és l?escenari immens i fort que els segles

varen crear a temps pel goig de l?ànima.?

mestre Carles Salvador

Som un país de marges, de ribassos, de casetes de pedra seca, altrament catxerulos, que els pastors feien servir per protegir-se i protegir el ramat de la pluja i del fred. País de masos, ací al nord, al Maestrat, als Ports, a Benassal, poble que va acollir el mestre. Davant albirem la imponent Mola d?Ares, el coll d?Ares que sembla un mos a la serra, arrapat, a l?horitzó desdibuixat per la calitja. Més lluny, damunt el mateix paisatge, una tirallonga de ventiladors gegantescos, gegants eòlics, furtats a Homer, enemics de poetes i de navegants. Caram, la modernitat de la civilització s?estova i atonyina el paisatge mil·lenari en un obrir i tancar d’ullos, amb raons que costen de creure..

Sóc en una cruïlla, una d?elles, una de tantes del GR-7 que travessa el país sencer i enfila cap a Europa com una agulla saquera, però que li costa tant de cosir segons què. Davant hi ha Culla, a redós d?un turó, d?un rocam imponent, solemne, que el sol no en deixa veure clar. A l?esquerra, l?ermita de Sant Cristòfol. Darrere, la Font d?en Segures i Benassal. Pugem cap a l?ermita, gairebé des dalt del tot veig Sant Roc, a l?altra banda del poble. Som un país d?ermites també, d?històries soterrades, amagades, gairebé furtives, d?ermitans de solitud, com explicava Caterina Albert.

A fora de la colònia, la nit al Maestrat; amb la cridòria de la xicalla que s?enjugassa amb la llibertat de viure-hi al ras, despullats de l?obligació i la rutina de l?escola. Hem pujat a Benassal, a la Font d?En Segures, per passar una setmana de colònies. Porte els versos del mestre Carles Salvador. Avui els llegiré alguna cosa, abans no vulguen colgar-se a fruir d?una nit d?insomni, sobretot contra els mestres que els acompanyem.

‘Benassal, tot blanc, de teules roges, voltat de fonts frescals amb un escampall de masos i casetes que han enxornat de vida la muntanya.’

Homenatge al mestre, a tots els mestres que s?estimen l?escola i el record d?aquells mestres valencianistes que van educar el poble en els anys trenta, des de la humiltat. Homenatge furtiu. Incansables mestres.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *