La teràpia als blocs
Tornava dels bous de carrer, amb el xic, bo i escoltant què deia la gent que ensopegàvem. Dues botigues a la zona cèntrica, acabada de reformar, obrien avui dissabte i feien xerinol·la de celebració per l’obertura. Les deu parelles que he escoltat parlar amb atenció, al cor del poble, ho feien exclusivament en castellà. És la segona vegada que en passa en aquesta setmana. No és una casualitat que els nous veïns del poble, instal·lats fins i tot als carrers i places principals, s’expressen en espanyol, bo i ignorant on són, i menystenint la llengua original del poble que els acull. La involució de la llengua ja ha començat a penetrar els nostres pobles, aquells que són valencianoparlants. I el fet ni és casual ni gratuït. Caldrà començar a fer campanya.
De primer faig una repassada als blocs, ara mateix, que és com fer una alenada d’aire fresc per continuar respirant (els blocs de vilaweb ajuden més que no pensem i estalvien molta teràpia). Recomane dues projeccions de dos blocs emblema, ‘De Llíria cap a Ítaca’, de Vicent Galduf, una emotiva referència a Grândola Vila Morena, que t’aborrona la pell, i ‘Gàlim’, d’Albinyana, perquè presenta un fragment d’un audiovisual sobre València, la ciutat, amb la veu d’aquest país, l’Ovidi que torna de les vacances amb la música de Toti Soler (com podem aconseguir l’audiovisual complet?).
Gràcies als amics que ens feu més fluïda una setmana tan dura.