Ulisses20

?El problema el tenim l?esquerra i el tenim els nacionalistes, tots dos, i també és al psoe. Principalment al psoe, que de pspv no en queda ni el rastre.?
Fa uns dies que qualsevol topada amb coneguts, amics i xarraires, siga en directe o al telèfon, l?aprofitem per preguntar-nos què ha passat. Què ha passat, veritablement? Encara no ens sabem avenir de la solsida, i de poc que no ens deixa a punt d?entrar a la caseta. Que ens han tocat ben tocats i ens han apallissat, política i decisòriament. N?hi ha que no paren de xarrar i xarrar, i n?hi ha que ho van encertar molts dies abans, que passaria una cosa així. N?hi ha testimonis i proves concloents, com les paraules de Josep Asensi, mestre, tan premonitòries, que no amenaçadores, del que passaria si l?espectre més a l?esquerra no es mobilitzava com calia. El Josep va dir l?11 de maig, a la trobada d?escoles valencianes a Beniparrell, que la dreta aportaria el milió dos-cents mil vots, això era la seua posa i la seua aposta. Que no li?n calia més. Que si l?esquerra i el nacionalisme, plegats, n?aportaven una quantitat semblant, el milió dos-cents mil, llavors ja teníem l?empat tècnic. Efectivament, la primera de les premisses s?ha acomplert gairebé a l?arrodoniment. N?hi ha cinquanta mil més, per al sobrant de llepafils i matemàtics del percentatge. Però la segona premissa, la nostra, tota junta no ha arribat ni a fer l?ombra que se li suposava, ai, i ací s?ha acabat el recompte.
Són dades, que un milió de persones no han votat. Ni als uns ni als altres. Són dades que València i Madrid són avui tant de dretes i conservadores com vulguem pensar, amb un discurs populista de l’èxit, de la modernor i d’una operació triomfant que fa forat, que els fa guanyar la posa de votants fixos esmentada. Nosaltres no animem ni els morts en vida, caguenmi.
No és menys veritat, que el ritme i la música que proposàvem, i quin ritme, caram, i quines cares, i quin missatge, no alçava ni els perpals del vint. Si volem tocar fondo, reconeixem-nos fracassats (quan abans ho fem, abans sabrem d?on partirem), que no li valen romanços. I cadascun dels responsables polítics del seu àmbit ha de saber amb l?equip que juga i els afeccionats que arrossega: si el psoe valencià vol jugar a la primera lliga, haurà de ser capaç de mobilitzar el milió de valencians al seu càntic, i si no hi ha líder socialista que se?n senta capaç, que plegue, o que no ixca de casa. La resta, no dubte que haurem de fer front comú, hem de fer anar els tres-cents mil de l?ala, amb noves cares i nous aires. Hi ha gent més jove, que farà més goig als banners, als panells, als cartells de carretera, solament que hi siguen per alegrar-nos la templa. O ben al contrari, com diuen les males llengües de la sociologia, haurem de prendre setze anys de boldo, com a mínim, o de til·la, amb l?anís ben carregat. I ja sabem com de dolentes són les ressaques de beguda dolça.