Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 10 de maig de 2007

En falten 17 i en tenim prou

Avui he parlat amb dues mestres de molt de pes. Són persones compromeses, que s?estimen l?escola i l?ofici, i la vida que fan. Per separat, m?han transmés el neguit. Tenen por. Por que els de sempre continuen, que els de sempre ens deixen amb un pam de nas, que continue quatre anys més aquesta barbàrie sense solta, premeditada, que és sentir-se desgovernat, en una vida de caos, en l?oest de tot li val, aquest oest salvatge governat per colons i cowoys de got i ganivet, on l’aborigen continua tiranitzat i esclavitzat. No és que no tinguen un pèl de raó, les dues amigues que manifestaven lliurement la por, perquè hi ha indicis del pitjor, uns indicis que comencen per l?esquerra mateix: el psoe avantposa al diàleg l?atracament contra llistes, que solament que hi veu la palla a l?ull de bascos o de catalans. Les audiències nacionals, tribunals de pena i horror, són fets per tenir-nos amb l?ai i l?amenaça contra el pit, i nosaltres que no ens valem si no és a través d?aquests funcionaris guardians de lleis purament espanyoles ?trist i estricte dogma constitucional. Ens aconformem a base de penúria i almoïnes, senyors.

Un altre exemple. Avui la inspecció reunia a València i comarques tot de directors per explicar-los la nova normativa d?admissió d?alumnat al País Valencià. Un inspector valencià s?explicava davant trenta directors d?escola, alguns amb gairebé quaranta anys d?ofici. Els bonegava, els amenaçava amb pegar-los un carxot [literal], els faltava el respecte, els tractava d?idiotes i de criatures, si s?enganyaven a omplir els formularis d?admissió d?alumnes. No ha dit, l?inspector, que fem tard, que han publicat l?orde uns mesos tard, que tenien el cap en les barquetes del port, que les coses, si comencen malament ja es fan malament; que és l?Administració el millor model de burrera i el més barroer. Però aquell home, que s?ha presentat com a funcionari de carrera, inspector major, i no com tots nosaltres, que érem senzills directors a seques, ha dit que no estava per ximpleries, i molt de compte que ens enganyàrem, anava repetint-nos durant tres hores i mitja d’amenaça, que us trauré els colors. L?inspector de carrera se?ns adreçava amb aquest estil fatxenda propi de la dictadura, més del temps de prohibicions de polítics i de llistes que voldrien diàleg, però solament que saben oferir-los Audiències i Tribunals d?Orde públic. Massa temps de policia i amenaça, vet ací. Per això que la por no és infundada.

Entenc els amics, alguns amics que manifesten tenir por. El vint-i-set de maig de 2007, tres-cents anys després, ens juguem molta cosa. Dignitat contra usurpació, contra despotisme. Males arts contra les persones i el país. Comencem per reclamar a l?esquerra, a tota l?esquerra de veritat, i als nacionalistes, i als escèptics, que aquesta vegada els farem fora. Malgrat la pròpia esquerra. Que hem de convèncer i guanyar els indecisos, malgrat que no triaran fins a l?últim moment. Votem-los fora, redell, i comencem a agranar i a arruixar el país, que ja en tenim prou.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent