De vegades costa, perquè ens ho estan posant difícil, però és important mantenir un cert estat d’ànim positiu.
Han trobat una nova excusa per no acabar les obres que no havien començat?
Serà per culpa de la crisi i l’estalvi energètic que no portaran els papers de Salamanca?
Particularment crec que com més malament ens vagi la cosa, més clarament es veurà que no podem seguir a Espanya ni un dia més.
Espero que es vegi clar, vull dir.
Dijous 20 de maig de 2010
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
No hem de perdre mai el bon humor que ens
caracteritza i que tant ens ajuda a sobreviure.
Ho
vinc a dir perquè la cosa està que crema. Ens redueixen el sou, ens allarguen
l’edat de la jubilació –perquè els joves s’incorporin més tard al treball,
suposo- i no sembla que hagin de millorar molt les coses en els propers 5 anys.
Tanmateix,
vaig llegir l’altre dia que el nostre món, tot el que coneixem, incloses les
llunyanes galàxies, no és molt més que una bombolla de sabó en una rentadora
quan està fent allò de l’ensabonat amb l’oxígen multi action power. (per
metàfores casolanes i arriscades vid. Ausiàs March).
Vaig
escriure fa algun temps que en qualsevol toll de qualsevol camí, quan ha acabat
de ploure, hi ha una guerra ferotge dels paramecis i els seus múltiples
enemics.
I, en
el temps que dura el toll, estic segur que hi haurà el parameci dominant,
segurament el que tingui el citostoma més gros, fundador d’un imperi que va de
cap a cap del toll, el parameci explorador, el saberut, el que per ajudar una
mica s’inventa un ésser superior i un paradís on aniran, els que siguin bons, i
seran eternament feliços, el poeta, el que vol imposar el seu punt de vista,
l’aprofitat, l’enamorat, el fundador d’una ONG pro paramecis desvalguts, el
lluitador, el vençut, el pilota oficial, son cunyat, el parameci que escriu
articles i un que li agradaria més ser ameba que parameci.
El seu
univers, anant bé, dura un parell de setmanes. Com el nostre.
I el
bon humor? La cita d’Ausiàs March, no?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser si que al final trobariam alguna similitud amb aquests bitxets unicel·lulars, ni que sigui, perquè de vegades sembla que no més tinguem una sola neurona.
Es veu que si sumes el que deuen l’Estat, els bancs, les empreses i les families, estem endeutats vora el 400% del PIB, es a dir, més o manco 4,5 BILIONS d’euros, o uns 800 bilions de les antigues pessetes.
Es molt provable que el teu vaticini es compleixi. Si no ja m’explicaràs com es torna aquest caler en menys de 5 anys. Es que no es pot, ni que passem amb sopes de pa. I, si malpenses qui acabarà pagant la major part d’aquest deute, es que et poses a tremolar. Amb un PIB de 216.923M d’euros, Catalunya, aquesta factura no la paga ni en vint anys.
Això si que es una llaga!
Sniff…