Eureka!

Ella va centrar el focus de l’escàndol durant uns dies. Després vam saber que les irregularitats en titulacions universitàries també esquitxaven en Pablo Casado, i vam sospitar que érem davant d’un “cas PP”. Però quan vam saber que la Universidad Rey Juan Carlos fa descompte als militants de VOX, i que uns dos-cents inspectors de la Policia Nacional haurien obtingut ascensos gràcies a titulacions irregulars lliurades per aquesta universitat, es va fer inevitable no referir-s’hi com al “cas Universidad Rey Juan Carlos”. Però, només d’aquesta universitat?

Universidad Rey Juan Carlos

D’entrada, no sembla casual que fins ara totes les titulacions falses que coneixem siguin de la mateixa universitat. Què/qui hi ha al darrere la de la Universidad Rey Juan Carlos?

És una universitat pública, creada al juliol de 1996 pel govern de la comunitat autònoma de Madrid quan la presidia Alberto Ruiz Gallardón, només dos mesos després que José María Aznar esdevingués president del govern espanyol. Els beneficiaris de les seves irregularitats -els que coneixem fins ara- són o bé del PP, o d’un partit d’extrema dreta, o dels cossos de seguretat de l’Estat. Casualitat?

Pedro González Trevijano

Era el rector de la universitat quan Cristina Cifuentes va obtenir el màster. Ha fet carrera, ara és membre del Tribunal Constitucional.

Doctors honoris causa

La llista de personalitats a qui la universitat ha atorgat aquest honor és curiosa, però sens dubte crida especialment l’atenció que l’atorguessin a un militar: Félix Sanz Roldán, director del CNI (qui tenia en nòmina l’imam de Ripoll, vaja).

Fernando Suárez

Va ser rector de la Universidad Rey Juan Carlos del 2013 al 2017. Va haver de deixar el càrrec quan se li van acumular les denúncies per plagi, entre d’altres a la seva tesi doctoral. Que l’autor plagiat fos el president del tribunal que el va examinar indica que va gaudir de la seva connivència, i genera dubtes sobre com es decideix la composició d’aquests tribunals avaluadors.

Rectors

A mida que l’escàndol creixia i vèiem clar que estàvem davant d’un “cas Universidad Rey Juan Carlos” sorgien veus que denunciaven el silenci de les altres universitats espanyoles sobre un escàndol que podria afectar el prestigi de totes elles. Finalment, i després de 3 setmanes, la CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas) va trencar el silenci amb un comunicat on no només no condemna la mala praxi de la Universidad Rey Juan Carlos sinó que afirma que els seus títols «tienen el mismo rigor académico y el prestigio de cualquier universidad española». Una reacció gremial, que s’estima més escampar el desprestigi a totes elles que no pas exigir que es depurin responsabilitats, que lliga amb la mentalitat del “café para todos” (el culte a la fotocopiadora, que diu el meu admirat Enric Canela), i que escampa l’ombra del dubte sobre absolutament totes les universitats espanyoles.

Rànquings internacionals

Mentre el seu rector o rectora no es desmarqui de l’afirmació que els seus títols «tienen el mismo rigor académico y el prestigio de cualquier universidad española», més val que ningú perdi el temps mirant quin lloc ocupa cap universitat espanyola als rànquings internacionals (als nacionals ja ens han dit que totes estan al mateix nivell).

Professorat i alumnat

Després del comunicat dels rectors, el professorat i alumnat honest no hi té res a dir?

Controls

Intervenció i el Ministeri sotmeten les universitats i centres de recerca públics a auditories on s’investiguen fins i tot despeses de papereria inferiors a un euro. Ara no investigaran res?

CVs

Quan l’escàndol va agafar embranzida, desenes de polítics es van afanyar a esborrar dels seus cv titulacions que ara admeten que no tenien. Ens hauria de fer reflexionar, i molt, que mentre dirigents, o aspirants a dirigents, del país inflen el seu cv inventant-se titulacions hi ha llicenciats i doctors a l’atur que redueixen el seu cv quan busquen feina (després d’haver estat descartats, per sobrequalificats, a feines a les que aspiraven).

Dimissions

Un comentari final, com és que tanta gent demana la dimissió de Cristina Cifuentes i, fins ara, ningú ha demanat la dimissió dels dos-cents (dos-cents!) inspectors de la Policia Nacional que van ascendir gràcies a titulacions obtingudes pel mateix procediment?

PS

Avui, 25 d’abril, un diari ha acusat Cristina Cifuentes de robar cremes hidratants a un supermercat. Avui mateix ha dimitit. Un país on és més greu robar cremes hidratants que un títol universitari és un país de merda.