Ara torne: comença el curs 2020-2021

Anit vaig ser al concert de Magdalena Martínez, flauta, i Miquel Pérez Perelló, guitarra, a l’esplanada de l’ermita de Montiel, a Benaguasil. De dalt estant, hom pot admirar la comarca El Camp de Túria, gairebé sencera, una visió extraordinària que valdria per explicar un curs sencer de geografia, si l’escola no anés tan desorientada.

Pel que fa als músics, si són boníssims, hom només pot escoltar-los, per admirar-ne els detalls, l’esforç que suposa un regal en aquesta situació extraordinària que vivim. gràcies a Carles Subiela i Consolat de Mar, els pobles podem gaudir d’un nivell de cultura privilegiat, mentre d’altres fan festes il·legals i inútils, en aquesta festival irresponsable que ens toca de viure.

Avui és trenta d’agost, fa un any que es va morir Llorenç i torne a escriure al bloc després de dies d’abandonament i feina a cabassades, al camp, sempre al camp. Avui he enviat l’últim missatge als alumnes de quart de primària, en considerar que potser que sí que ja s’ha acabat el curs i en unes hores en comencem un altre. El diari parlava de la lectura, de les passions, dels llibres i d’algunes aparadors de llibreria que he trobat durant l’estiu. Més endavant en parlaré, de nou.

Abans de tancar, us recomane la Llibreta de vacances de Carme Junyent, possiblement el millor que he llegit aquest estiu, en favor de la lectura, les llengües i la intel·ligència. És un regal diari, breu, ajustat i sempre sorprenent. Un tresor.

Si encara m’anime, demà us diré res més.