Els presos són el fracàs d’espanya

El legionari Marchena és el braç del feixisme espanyol més desbocat. Però aqust feixisme del qual parle és un polp de milers de braços, jutges i fiscals, que ja fan el paper d’atacar la democràcia que tant els incomoda, als hereus franquistes que encara governen espanya com si s’estigueren vivint en els cinquanta del segle XX amb els rudiments tecnològics del segle XXI.

A través del Manifest de Nuccio Ordine, de nou aquesta infinita proposta de reflexions del professor italià, descobresc que Erasme parlava de la violència de les religions, com el seu fracàs fonamental. Si bé els papers teòrics de qualsevol d’elles, religions o fe o cretinisme, bíblies velles o noves, son un manifest humanista, en favor de la pau, la realitat, el seu dia a dia de qualsevol d’aquestes religions, són una experiència rere una altra de violència, agressió i guerres.

Si fa no fa, l’acarnissament espanyol contra els demòcrates —joves que es manifesten pacíficament, polítics, presidents, consellers triats per sufragi, poetes, músics, i tothom que espanya posa en aquest cistell per a l’escarni, és la demostració que espanya ha fracassat i continua fracassant en política. Si només la seua violència física, policial i institucional, fins i tot monàrquica, és l’argument únic que poden usar per aturar drets fonamentals, o moviments democràtics d’alta volada (la manifestació de la majoria d’un poble per la seua llibertat sempre l’haurem de considerar com excelsa, si és la voluntat lliure, conscient i intel·ligent per fer avançar aquella societat).

Sí, n’hi ha presos i n’hi ha repressió, per això mateix n’hi ha la prova que espanya és un frau que ha tocat fons, que no podrà avançar mai, ni créixer ni viure en llibertat, com hom pensaria han de ser les societats elevades. I per això mateix, aquest fracàs determina també el seu final, si no és que s’esllangueix, tant com vulguen, amb les armes i l’amenaça, amb un aparell de repressió que ens retorna als moments més foscos i pocavergonyes de la dictadura. Malgrat que els mitjans, les màscares amb bandereta o l’extrema dreta vulga rentar la cara d’aquell camp que, com les religions, només s’alimenta de l’agressió, la violència i la mort dels que pensen diferent.

Ara mateix, pobra, espanya només que es manté pel fanatisme feixista de la repressió.