Lliçons per al curs 20-21: mestres en combat (1)

Mestres, la primera lliçó del curs escolar 2020-2021 és “la independència dels pobles és una obligació moral”. Ho he llegir en una piulada de l’Eduard Voltas, i he trobat que és un gran pas en favor de la llibertat de l’escola, de la desobediència a un poder judicial feixista i una continuació del camí ferm i de compromís del gran mestre Freinet, que s’hi va jugar la vida per l’educació durant els anys que va exercir: el feixisme, els pares d’aquests jutges feixistes que ara ens amenacen i ens collen, van afusellar milers de mestres, i encara no se n’han penedit dels crims i de robar-los el patrimoni propi.
Ves si serà principal la feina dels mestres: la llibertat, sense por, sense excuses, com el gran repte de l’humanisme contra la violència de jutges, governs o policies…
Però com s’ensenya la llibertat, a l’escola? Què fareu els mestres per combatre els botifarrons o l’odi etern que els jutges espanyols, els borbons o el mateix govern espanyol, tenen cap al coneixement, els llibres i la llibertat dels homes?
Una altra piulada extraordinària l’ha feta avui Jordi Cuixart, en definir una llibreria com un territori de llibertat. Ací tenim una altra lliçó, la segona del curs si voleu, complement sens dubte de la primera.
Quins llibres ens faran lliures? Quin coneixement? De quina manera haurem d’entrenar a llegir els alumnes, perquè siguen capaços de créixer en llibertat… capaços de combatre per aconseguir-la.
L’única manera d’ensenyar la llibertat és ensenyar en llibertat. Una activitat recomanada, per exemple, en l’entrenament seria llegir en veu alta a classe (ja es pot fer a partir de quart de primària) breus textos de Nuccio Ordine, d’aquest magnífic quadern que és La utilitat de lo inútil. El manifest. Treuren frases i penjar-les de les parets, perquè els murs tornen a parlar en favor de la llibertat. Ho recordeu?, no?
Sí, ensenyar que la llibertat és un dret fonamental, un dret universal, i que no n’hi ha jutges feixistes ni espanyols que ho puguen impedir, si no és per la força de les armes, les mentides de la gc, o la fatxenderia legionària de marchena i la prostitució en la qual ha convertit la justícia. L’Estat espanyol s’ha convertit en un referent mundial contra la democràcia, en un territori desbocat contra els drets fonamentals, en un tros d’Europa contra Europa. espanya és a contracorrent de la història i contra el coneixement. No té remei. No en vol tenir. I malgrat tot encara n’hi ha que s’entesten en la complicitat d’amagar aquest càncer d’idees i de pensament que això representa.
La llibertat dels pobles és un deure moral que els mestres han de practicar i ensenyar des de l’escola. Sense perdre el temps. El primer dia. Feina per envant i coratge.