Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

20 de juny de 2016
0 comentaris

Nosaltres sols? Del Brexit a la República Catalana

DGSAviat sabrem si els britànics s’estimen més marxar de la UE o quedar-s’hi. El sempitern euroescepticisme britànic té alguna cosa del “nosaltres sols” que també trobem en alguns moviments independentistes, en particular el català. Però entre ambdós moviments també hi ha una diferència substancial: responen a dos marcs mentals oposats.

If it’s not broken, don’t fix it

L’euroescepticisme britànic és, en essència, un plantejament conservador. Però no conservador entès com “de dretes” sinó en el sentit etimològic: de conservar. El seu punt de partida és “el sistema funciona”, i per això no volen que canviï. El no a la UE és fonamentalment un refús a les novetats, una reacció contra qui (la UE) vol canviar les coses. No a l’euro, perquè amb la lliura esterlina ens va molt bé. No a Schengen, perquè estem satisfets amb la política de fronteres que tenim. No al control del Banc Central Europeu, perquè la city ja regula bé les finances… Un dels seus argument recurrents és adduir que quan el Regne Unit va entrar a la CEE, l’any 1973, tot això no hi era. En altres paraules: volen que tot continuï com fa més de quaranta anys. Perquè estan satisfets amb el sistema.

Un nou país

A Catalunya, el punt de partida de l’independentisme és justament el contrari: la insatisfacció amb el país que tenim. Drets fonamentals, dèficit fiscal, infraestructures ferroviàries, horaris, fracàs escolar, atur, precarietat laboral, portes giratòries, corrupció, poder judicial, indefensió davant l’administració o les grans companyies d’energia o telefonia… la llista és interminable. La insatisfacció està tan estesa que les campanyes electorals semblen subhastes per veure qui promet més canvis.

A Catalunya, la principal diferència entre un unionista i un independentista no és que un estigui satisfet amb Espanya i l’altre no, sinó que un creu que la pot canviar com un mitjó i l’altre no. Així que mentre el retret que els euroescèptics britànics fan a “Brussel·les” és que vulgui canviar coses, els independentistes catalans retreuen a “Madrid” el seu immobilisme. I mentre uns serien feliços si poguessin tirar enrere el rellotge fins al 1973, els altres lamenten que en moltes coses estiguem com fa trenta o quaranta anys. Uns somien amb el passat, els altres amb el futur.

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme, 18/06/2016.)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.