El regne de les calaveres

Llegesc l’article del Josep Casulleras sobre el judici a Trapero, amb la defensa final que fa l’advocada Olga Tubau. Quina sort d’advocada, de dignitat, i quina sort d’aquest periodisme que ens va relatant amb tanta destresa allò que passa a espanya, als seus jutjats, una de les pedres angulars en “El Regne de les calaveres”, si no és que ara mateix és el triangle equilàter, pur feixisme a l’engròs.
Ací el debat és sempre decidir entre la guàrdia civil o la democràcia. Això és, entre Garcia Lorca i la guàrdia civil, entre Joan Fuster o la Guàrdia civil, entre la guàrdia civil i la justícia (no ho confoneu amb els jutges espanyols i menys encara amb els membres màxims del TS i el TC).

En ElRegnedelescalaveres, fins i tot la suposada esquerra més progressista que poden tenir (ni és esquerra ni és progresista), es decidiria per la guàrdia civil, abans que no per la justícia, la democràcia o el poeta Lorca. O pel poeta Miguel Hernàndez. No diguem entre Joan Fuster o la guàrdia civil. Ací a la república valenciana encara esperem la investigació dels atemptats amb bomba a Fuster i el poeta Jaume Pérez Muntaner, que aquella nit l’acompanyava.

Ací al País Valencià, entre més confusions, caldria veure per quina cosa es decantaria Compromís, que no us cregueu que la cosa aniria tan clara o neta.
Les coses van així al segle XXI, en El regne de les calaveres. O ets de la guàrdia civil o t’enfrontes a tot l’aparell de l’estat, i això implica renunciar al coneixement, a la filosofia i als poetes majors.

També indica el grau de desorientació dels partits més marginals, regionals o autonomistes, que per segons quines coses, també poden mamar-la de canto. Si són qüestions socials, ai, sembla que no tenen dubtes a fer declaracions fins i tot en els mitjans declarats profeixistes. Ara bé, si es tracta de preguntes més seriotes, s’agafen al puritanisme, que ves quina casualitat, sempre cau de la banda d’espanya, que ja sabeu que continuarà robant-nos i exprement-nos al màxim: però els regionalistes progressistes, consideren que cal continuar en aquell bull, no perquè les calaveres els consideren propis, o amics o dels seus, no. Només perquè de les engrunes, ja ho deia la cançó popular a la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova, hom pot adobar una olla per a catorze o quinze dies.

L’excusa dels partits unionistes que podrien tirar de la manta, tipus…, tipus… (trobe que se m’ha enredrat la llengua o no puc dir allò que no puc dir), també és que espanya, malgrat que ens robe, és una unitat de destí en lo universal, i si roba, roba, i si mata, mata, i si posa en presó innocents que s’aguanten, però ells, els partits regionalistes, prefereixen aquesta cançoneta que no fer rodar el cap de les calaveres.

La democràcia, al remat, tant se val, deuen pensar. O els drets universals, o la dignitat. Dins els sistema de les calaveres ja ens trobem bé, pensen. I prou que ho viuen d’aquesta manera!

En el Regne de les calaveres, per exemple…