Ulisses20

«Vinyoli?, Estellés?, Fuster?, Bonet?, el còctel literari és tan d’alta volada que aborrona, sobretot perquè no és impostat ni d’artifici, és el dia a dia, la poesia de primer ordre, des que t’alces, desdejunes i fins que dius bona nit, a dormir.»

Però és clar, els espanyols calavera, entre més els borbons, el TS i el TC (lladres de drets), encara no han demanat perdó per l’assassinat de Lorca, ni per l’assassinat dels mestres, per una persecució que encara dura. Com no voleu que acacen els poetes, qui els llegeix o els escampa com una lliçó diària imprescindible!

Els poetes o els mestres de combat, a espanya són perseguits.

La GC ja ha demanat perdó per l’assassinat del poeta espanyol Garcia Lorca? Per la mort de Miguel Hernàndez? No? Aleshores entendreu perquè hi ha els feixistes al parlament o perquè n’hi ha balcons que ensenyen la bandera calavera, en canvi de ser incapaços de demanar perdó per l’assassinat. Per l’insult o per la violació de drets.

—Si no demanen perdó ni pels poetes espanyols, voldreu que en demanen pels nostres?

Ho diu el rètol a les casernes: “tot per la pàtria”, això vol dir fins i tot la corrupció o l’assassinat dels poetes, o ordir grups terroristes per matar. Tot. A qualsevol preu, en democràcia. O penseu que han tret cap dels rètols d’aquelles casernes durant la dictadura i la transició a la segona dictadura? I Marchena i els seus pistolers amb tot de medalles i escapularis penjant-los del coll i de l’engruna, a qui penseu que faran més paper, als poetes o la GC?

—Només per recordar-nos qui mana, contra la democràcia i contra la llibertat.

Laura Borràs llegint Lorca o Estellés, no us sembla bé? Massa internacional?, ella llegeix en moltes llengües, ves quina enveja!, Shakespeare, Baudelaire, Wolf… Però en política, quan el discurs és culte i sentit, és tan perillós que alça les orelles del llop. Passa també en altres espais, a les universitats, per exemple, que haurien de ser centres de coneixement i investigació i van pel camí de la corrupció política i acadèmica. Ho afirmen professors d’universitat que han estat anys i panys, una vida sencera en aquell catau, que semblen prostíbuls on s’hi han enfeltrit també els corruptes disfressats de coneixement.

Nuccio Ordine, que fa una apologia de l’escola presencial des de la seua estimada Calàbria, ho va deixar escrit en el seu manifest de 2013, en referència a Lorca. Comenta el discurs del poeta a NovaYork, en presentar un altre poeta gran, Pablo Neruda, i en parla de passió: “La poesia requereix iniciació com l’esport, però en la veritable poesia hi ha un perfum, un accent, un tret lluminós que totes les criatures poden percebre”

—Ja us dic jo que Marchena i la seua generació de botifarrons, no poden percebre ni el perfum ni la lluminositat: sobretot perquè els seus encara no han demanat perdó per res:  ni per les bombes a Fuster o Guarner, ni pels crims contra la humanitat comesos per la seua pàtria…

“La imprudència de no llegir els poetes, fins i tot en política, també afecta els catalans, que ara van tan desorientats com la resta del món. Han passat aquells dies d’Octubre que érem visionaris de la llibertat i la tenien a tocar.”

Ordine parla que aquesta passió o bogeria que provoca la poesia seria imprudent no viure-la. I és ací on els Marchena de torn veuen el perill: la passió, la poesia, la llibertat, aquest deler els destorba perquè hi veuen un lideratge que podria descobrir-los tanta incapacitat: la veu ell, el calavera, com la veuen fins i tot els partits catalans, perquè l’ombra que els podria fer la brillantor els frena la seua aspiració immoral: són capaços de renunciar a l’horitzó de llibertat en canvi de les engrunes autonomistes del 155: una autèntica merda seca, tots aquests partits perduts en la boira:

“Ara els catalans naufraguen tristament en la boira,

ara els borbons suren damunt un frau de boira,

ara les porcellanes flotaran en la boira

El renill dels cavalls ofegant-se en la boira

S’esdevindran els xiquets amargs arbres de boira…”

[Estellés i el Coral Romput, amb alguna modificació-corrupció)

Quan hom veu un competidor polític, el converteix en un obstacle a abatre, per això tanta gent sembla que voldria ajudar els calaveres, els calaveres mateix, contra Laura Borràs. Però aquells polítics que hom pensaria que haurien d’ésser en el mateix destí, si aquest és de veritat la llibertat del país, no les engrunes ni les misèries humanes.

Mentrestant que passa tot això contra Laura, contra els presos polítics, contra els joves d’Altsasu, contra els exiliats, contra la llibertat dels valencians, contra el camp valencià, contra el nostre finançament (això per als fillsdeputa del TC és constitucional), contra els músics que els toquen la pera, contra els actors de teatre, contra ma mare, contra mon pare, contra la llengua, contra el preu de la creïlla, n’hi ha que es debaten si la puresa, si la inviolabilitat, si la màcula, si la virginitat, si l’honradesa infinita, si la, si la, si, si…

Ara anirà Simone Signoret per la boira.

Ara estaran xopant-se de boira els empedrats

de París i les lloses del Pati de Sant Roc,

i les torres de Hamlet, els versos de Rimbaud…

[Ara sí, Estellés sense corrompre’l]