Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 16 de juny de 2020

Jutges botifarrons

Del llibre “jutges per l’orgasme” ara el capítol “jutges botifarrons”. També es podria llegir “Si és jutge, és botifarró”, a la manera com els joves del poble, en els anys cinquanta, feien colla i també es posaven noms: la colla del vidre, bevedors; la colla de l’atavó, festívols; la colla de la M, mudaors… Aquests, fins i tot, tenien cançó pròpia i una manera de vestir després de la faena al camp… Totes les colles es posaven nom per tal de significar-se o per identificar-se d’unes altres colles.

La tia Fina la Carassa, dels botifarrons en deia “hermanos”, però dels jutges, en aquell temps de franquisme pudent i assassí, no sé si en parlaven gaire, les dones al carrer. A la carnisseria, no. Mon pare, que també tenia un ascendent franquista, de família treballadora però beata, els feia boníssims, els botifarrons! Tan bons, que valien per menjar-se’ls crus, quan s’havien assecat una mica. Per esmorzar, els tallàvem a trossos i els punjàvem d’un plateret com si fos una exquisitesa. Dels jutges, en canvi, pel ridícul i la vergonya que ens fan passar, ara mateix també en direm botifarrons, amb el pitjor dels sentits. A casa, els botifarrons els fèiem de carn, i potser que sí, que era una manera de fer embotit fàcil i senzill, malgrat que calia bullir les cones i picar la cansalada, afegir la sang de bou ben filtrada i remenada perquè no quallés, i portar-los a la caldera que hi havia encesa feia una hora al corral. Mon pare hi afegia més coses, per guanyar gust, una mena de bales marronoses que ratllàvem amb un ratllador especial que mai no s’havia de rentar, perquè no perdés aquella aroma d’espècie tan singular.

Els botifarrons de què parlem avui són uns altres de pitjor gust i d’una mala fel increïble. Són homes presumits, fatxendes de la moral feixista, de capacitat limitada malgrat que es pensen sabuts, perquè han arribat dalt de tot del comandament judicial pels mèrits franquistes heretats de pares a fills. La dictadura espanyola del 1939,i les seues famílies corruptes els han injectat el virus contra la democràcia. Per ells, la democràcia és un excés grec capaç de discutir-los si valdrien per vendre melons en una societat normal, no caldria que fos profundament democràtica. Pel que fa a drets universals, aprovats gairebé deu anys després que els seus pares agafaren el poder per les armes i mataren tot de mestres, poetes o metges, no en volen saber res: l’ONU, per ells, és un club de fillsdeputa, capaços de drets universals o coses pitjors. El dret internacional als botifarrons? Caaa, no els serveix ni de betum per a les sabates amb les quals, ells, aixafen lleis, joves o sospitosos independentistes: si hom s’assembla a un dissident de la seua espanya feixista, li cercaran la ruïna individual i col·lectiva. En canvi, faran de perdonavides dels autèntics criminals.

Els jutges botifarrons inflen i s’estarrufen al costat de la cort, a cura de militars, policia i gc, però no aguanten un viatge de tres dies Pirineus enllà. El dret internacional, quan són fora del corral espanyol, els toca el budell, i Amnistia Internacional, per aquests botifarrons hermanos, és una banda de trompetetes que no saben que ells, els jutges suprems, han sigut triats per al destí més gros especialment més sofisticat: caiguts per la merda i la gràcia del déu tipus “cardenal canyizares”, no tenen ni sola a les sabates, no els en cal: cap mortal no els fa ombra ni els xupla el cigar.

La caldera bull, hi ha tot de rastres de botifarrons lligats amb uns llacets de fil d’embotir enganxats a canyetes ennegrides, cremades, que han bullit qui sap quants milers de vegades. En un costat, pengen uns altres rastres que gotegen encara tendres, bullits, damunt les lloses del corral, a tocar de la caldera. Espai no te taques, xa!

Un jutge botifarró és capaç de dir: els valencians?, els jutges vos podríem ofegar fins que ens llepareu els ous! (no penseu que no n’hi ha traca d’ous enmig d’aquest poder corrupte)

No fa quinze dies ja ho va avançar una ministra del psoe, que va aplanar el camí dels jutges botifarró: els valencians?, ja podeu treballar més, en comptes demanar finançament just. Només li faltava de dir, a la lideresa del “psoe del gal”: encara com vos deixem respirar, mamons de la comunitat!

Els ministres botifarró, els jutges botifarró, el psoe botifarró, els partits espanyols botifarró… Aquell menistre del pp, animal margalló, també va avançar-se a la notícia dels atemptats de la Rambla: a l’agost passaran coses. I ja ho crec que en van passar. I encara cueja, el silenci còmplice dels terroristes espanyols al govern i al clavegueram. I també van avançar que havien desfet el sistema sanitari. I també van avançar-nos que són una ruïna de gestió; com avancen que l’única manera que entenen a espanya de debat és la violència, l’amenaça, el crim…, i la caldera va fent el bull de tots els botifarrons que decideixen, o pensen que decideixen, la llengua que parlarem, la bandera que penjarem, o l’escola que farem…

—Combat, mestres, i desobediència màxima contra aquella desferra humana que representen aitals botifarrons.

 

 



Aquesta entrada s'ha publicat dins de corrupció, General, RepúblicaValenciana per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent