Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 18 d'abril de 2020

La desorientació dels mestres (13)

M’hi havia quedat, en el darrer apunt, que encara n’hi ha mestres que volen posar notes. Que volen avaluar a la manera tradicional, des de l’escola a casa, que és com voler avaluar la pròpia casa, però sense l’escola. En això de l’avaluació, també ho diu la mestra Neus Sanmartí, no hem avançat gaire en cent anys. Uii, direu, és que n’hi ha coses que no han canviat gaire, ni en cent ni en dos-cents anys. És veritat. Teniu raó. N’hi ha moltes, de coses que no han canviat gaire: el finançament valencià, per exemple. Els modos militars de l’estat espanyol. La via única del trenet a Bétera. La carretera vella Bétera València fins al terme de Godella. Com les accions d’alguns mestres, pel que fa a l’avaluació.

Fa molt de temps que ho vaig dir als xiquets, allò més important que fareu a casa és llegir. Si llegiu, ja haureu acomplit amb vosaltres i amb l’escola. No us preocupeu de res més. Però això, aquest consell, no asserena les famílies, ni els pares. Ni les mares, en aquest cas la part principal  en educació. Ací, contravenint la investigadora Carme Junyent, caldria posar la diferència del genèric, perquè són les mares, en un percentatge elevat, qui s’encarrega dels fills pel que fa a l’escola i els deures escolars. Per això, ho dic, a posta: la lectura potser que hauria d’ésser l’única matèria d’avaluació. L’única necessària realment.

Com que això no passa, vull dir que la lectura no preval ni té la importància que hauria de tenir, molts mestres encara avaluen la gramàtica, o el càlcul, o el nom dels ossos del cos, i d’això fan ingents exercicis que destinen després a corregir i a posar-los número. Una quantitat. Aleshores tenim una altra quantitat més ingent encara d’aprovats i de notables i d’excel·lents, sí, però de pocs lectors. Molts aprovats i pocs lectors. Un altre fracàs. Perquè tenir pocs lectors o estudiants amb escassetat lectora sí que ens hauria de preocupar. L’estat espanyol, per exemple, té molts aprovats, moltíssims. En canvi de tenir milers de llicenciats amb una escassetat lectora que fa feredat. I resultat és un estat a la cua de les coses de rigor i a primera línia en incapacitat. I el nostre país, i el cas valencià? Com ho tenim a l’hora de l’avaluació? Fem llegir o corregim exercicis?

Ací ho deixe, xa!



Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, mestres d'escola, RepúblicaValenciana, sense senyal per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent