Tres dies de passió o tres mil

Si els rucs no fan de rucs…

Com que fa tres dies que ajude a posar el camp dins l’equilibri que demana la primavera, i ara mateix aquest sector primari no entén que no el regules, abans de perdre la collita i els arbres, he provat de treballar de sol a sol. Això, amb l’edat, el cos ho paga, que no n’hi ha múscul o os que ara em mantinga dret. Els llauradors del salvament són confinats a casa, així que pagaré tant d’esforç veurem quant de temps.

Llegesc a vilaweb, i via xarxes, i m’admire com de rucs poden ser aquells del destí en lo universal. Avui, mentre anava al camp, he vist tres banderes en els balcons com demanant-los el miracle, però si no saben fer ni gestionar ni comunicar, ni trobar aigua a la mar, aquell govern paramilitar, si no és tornar a viure del model franquista, que només mane madrit, que ja sabrem com castigar els catalans, i els valencians, i qui vulga que pegue darrere.

Però si els rucs no fan de rucs, què caram han de fer: regalar diners públics als mitjans feixistes, als mitjans de la caspa, perquè els tapen tots els errors, fins i tot que canvien allò que ha dit l’OMS: Europa, no feu aquell desastre del govern espanyol, no els imiteu si no voleu ser els primers del món, els primers!, a tenir més morts que ningú.

No atureu les iniciatives que ajuden al control, a la seguretat, i, sobretot, no feu negoci de la mort, dels materials bàsics, ni dels diners públics: en temps de crisi, govern d’espanya, com se us ocorre castigar els desgraciats de sempre, en canvi de continuar regalant a bancs, borbons, o filldeputes, tant com robeu!

Tres dies de passió, amb espanya el calvari és continu, perquè ni saben ni poden aprendre una altra manera de gestionar res que no siga traient profit propi i alimentant el clavegueram feixista d’un estat podrit.

I tot són mentides en els números, en les mascaretes, en els morts, espanya és una mentida darrere d’una altra: i l’OMS ho pregona: que ningú no faça com fa el govern espanyol, si no voleu provocar encara un desastre major.

I aqueixa merda cada dia, en cada mitjà de tv. Sense remei.

Que els rucs sempre fan de rucs, sempre.

No entenem, que no ho entenem, com els valencians no demanem la independència, en compte d’aplaudir cada vesprada a les policies locals o encara a pitjors efectes especials que fan sonar les sirenes com si foren protagonistes de res, si no és del pitjor desastre de gestió d’aquest estat, entre més exemples que podríem contar.

Si el nivell cultural màxim és el duodinàmic, doncs això…