Ulisses20

“Ramon Barnils deia que sortir d’Espanya no era una qüestió política, ni ètica, ni de dretes i d’esquerres: era una simple qüestió de bon gust.”

Aqueixa frase l’he treta del Mail Obert de Martí Estruch que encara podeu llegir i us aconsellarà què podeu fer amb els xiquets, d’un, dos o 16 anys. Fotre, sobretots aquests, els de setze, dèsset, quinze, de segur que ja tenen els nius preparats per posar els ous, covar-los i començar a fer unes truites amb mitjons, samarretes o pèls del cul!

Per què no mo n’anem d’una vegada d’aquest cadastre espanyol que tot ho liquida, o xucla o fa desaparèixer com un forat negre; sí, aquell estat és un forat negre que tot s’ho engul. Alenys els culs ho tornen, però aquest malparits no ens tornen res. Res de res.

Avui mateix, el conseller valencià d’hisenda, Vicent Soler, avisava que si espanya no ens robés tant als valencians (ell no deia robar, naturalment, encara que ho pensés i continue essent del pspv), dons si espanya no ens robés tant, la crisi ecònomica, mental, psicològica i amorosa que patirem els valencians seria menor. Fins i tot la crisi de dols provocats per tants morts. Molt menor, Perquè ens correspondrien més diners públics, molts més diners, per tants habitants com som, que ajudarien a invertir-los en hospitals, recursos, o fins i tot en economia. Almenys serien diners no robats, i posats a pal·liar tantes coses com començarem a patir per tants dies de confinament.

Sí, ho heu sentit, el mateix conseller valencià, segons Àpuntnotícies, es queixava que espanya ens tracta malament, als valencians, tan malament com és capaç d’ordir, i justificar, aquell govern de filldeputes, i ara també de militars i policies. Però l’adjectiu, si no voleu, no cal que els el traieu, perquè la decisió és la mateixa, si fa no fa: amb el confinament, amb els morts, amb la pandèmia, amb la crisi més gran que viurem en aquest primer terç del segle XXI, roben, continuen robant als valencians tant com ens han robat els últims vint, trenta, quaranta o cent anys.

No, no ho diu el conseller Vicent Soler. Ell no pot usar aquest verb, robar, però ja el pose jo per ell, el verb —Spain ens roba, xiquets!, llauradors!, metges!, infermers!, mestres!, caixers de super, de consum, de mercadona… Sí, espanya ens roba i ens continuarà robant encara que ens morim a grapats, a muntons, encara que no ens quede ni un euro al calaix, si tenim deutes per damunt del cap (el pp del filldeputa Pons ens va endeutar fins al 2050). Espanya ens robarà sempre. Sempre!

Per això que no s’entén què fem encara enganxats en aqueixa màquina criminal, militar i beata que, com en algunes pel·lícules de terror, no hauríem de dir-ne ni el nom, ves si han de ser de nivell alt de filldeputisme.

Però si us penseu que el robatori s’acaba ací, esteu equivocats. N’hi ha més. Per exemple, diuen que, per ajudar-nos a passar la crisi, per a-ju-dar-nos!, ens ajornaran uns quants impostos, no tots. Uns quants, sí. No vol dir que ens els perdonaran. No. Que ens els ajornen, o fins i tot, que ens faran préstecs a preus molt baixos, perquè els continuem pagant els impostos, a més a més de continuar pagant-los la quota del robatori, perquè ells han de mantenir els corruptes, els criminals, els comptes a Suïssa, en altres paradisos fiscals, han de pagar a l’església, als militars, a tota aquella gentola que diuen, que poden fins i tot apallissar-nos si ens agafen pel carrer. Han de mantenir la cofurna dels borbons. Aquella penitència d’inútils!

Sí, ho heu escoltat, espanya com a molt, ajornarà les nostres obligacions, però no ens perdonarà res de res. No diuen, per exemple, als bancs, als criminals de la banca, que tornen els 100.000 milions d’euros (100.000 milions, fillsdeputa) que ens van robar durant la crisi del 2008. Ni ens tornaran les caixes d’estalvi valencianes que ens van robar, els governs d’espanya i els governs del pp valencians d’aquells anys… No, no, tot això no ho poden tornar, perquè és la garantia per mantenir la corrupció i la criminalitat de l’estat més brut, xoriço i gànster del món. És en això que són número 1. Perquè en eficàcia, professionalitat, atenció i governabilitat, són una autèntica merda. I la mostra és l’esperpent de cada dia als mitjans, aquell escenariet, la sarsuela, el sainet televisiu del qual mig món es rifa.

Tot plegat, espanya és un niu de lladres, que són al govern, i a l’interior de tots els aparells institucionals, cossos de seguretat, església, empresa, esports o com vulgueu definir. Faltava saber que, com que els mitjans corruptes i mamons asseguren que necessiten calaix per mantenir putes i cabrons, els donaran uns quants dels milions que ens roben als valencians! Aaaahh, quina jugada més perfecta. Sinyors, als mitjans privats i afins al govern (els que anuncien cada dia que el virus és groc i els morts els pararem quan no quede cap persona honrada major de setanta per morir-se). Compte, perquè ara la hisenda espanyola, per continuar robant-nos, enviaran a casa dels retirats sobres amb informació sobre la declaració d’hisenda… Noooo, no els obriu! No si teniu més de seixanta-cinc anys, perquè són sobres que van infectats de la pandèmia i en fer la declaració, i pagar-los el beure, activareu el covid en el vostre organisme i xim-pum! Ací l’haureu cagada del tot. I els borbons a fer viatges a suïssa a portar diners, i el filldeputa d’aznar a marbella, i l’altre al iot o ves a saber on, tots fumant-se el puro, els fillsdeputa.

Si obriu el sobre de la renda la palmareu de segur. Esteu avisats!

I els inútils del botànic encara no ens han connectat a Ib3, tv3 o el 33… Sí, els tres parenostres del jardinet universitari!

Post: s’ha notat, o no?, que avui m’han telefonat per comunicar-me que entraré en un Erto d’aquests, perquè per salvar la cooperativa de treball associat, una ccoperativa valenciana de mestres, cal que sortegem qui o què cal reduir… Fotre, m’ha tocat! Així que el conseller Vicent Soler, si no vol dir-ho, que no ho diga. Jo ja no em reservaré els pèls de la llengua, que ja faig una edat propera a rebre aquell sobre de la renda infectat… Un govern de fillsdeputa, i l’oposició, si encara vol quedar-se amb ells o fer-los costat, també.

A cagar a la via, home!