El mestre de lectura G. Steiner (1)

“Adrià i Maria-Agres es casaren en el seu poble de Bèlgida, juntaren les terretes que cadscun d’ells aportava al matrimoni —unes fanecades de secà amb ametllers, garrofers i oliveres, i tres fanecades d’horta—, i vivien com el peix a l’aigua. Treballar, sí que treballaven, de veritat; però les feines del camp tenen algunes temporades de descans, i, a més, aquell clima sec i càlid és un bé de Déu, i s’hi respira un aire ample que, quan baixa dels immensos pinars del Benicadell, ve carregat de resina i aromes d’espígol.”

E. VALOR Nabet, rondalles valencianes. Vol. 8 Edicions del Bullent.

Enric Valor va ser l’únic que va situar les rondalles, aquelles històries clàssiques que es transmetien per via oral d’una generació a una altra, en una geografia concreta, amb una identitat i una descripció extraordinària del paisatge, la gent, els noms propis, els oficis, les feines del poble, com si volgués retratar-nos la vida rural abans que desaparegués. La llengua és una exquisitesa i els mestres valencians farien bé de llegir-lo cada dia, una pàgina, només una si voleu, per ensenyar un model sense rebaixes als xiquets.

Adrià era un xicot clavat de la terra: ample de muscles, de mitjana altària, fort per al treball aspre del secà; i Maria-Agres era de la garra prima, més alta que no baixeta, i tenia uns ulls negres que li parlaven.

[…]

—Jo em faré vell —deia l’Adrià— i necessitaré un fadrí que m’ajude en les feines feixugues i abrasides: almenys un. Tu no pots manjear l’aixada i fer un guaret de dos pams en l’horta, i jo a voltes n’estic desrenyonat…”

En canvi d’aquest escriptoràs, George Steiner respon en una entrevista que, si la seua memòria és viva, li agradaria que el recordaren com a mestre de lectura. Algú que s’ha passat la vida llegint amb els altres. D’això farà referència a Charles Péguy, del qual he trobat en català el títol “El pòrtic del misteri de la segona virtut”, més de setanta edicions en francés, quan l’home ja s’havia convertit al cristianisme i, pel que sembla, tenia por de patir encara més del compte: va morir d’un tret en la primera guerra, amb quaranta anys. Jove, joveníssim. Diu Steiner que aquest jove feia anàlisis que caldria usar per entendre bé què és llegir. Diu, Péguy, que la lectura implica responsabilitat. I per això, una societat sirollosa no ajudarà gens a la lectura, gens ni miqueta. Potser per això els valencians llegim com el cul del ruc, molt poc, poquíssim. Perquè peguem en festívols i de la traca, sirolls que no ajuden gens a engrandir el nostre esperit lector.

Torna Steiner per dir que llegir és disposar-se per rebre un convidat a casa, en caure la nit. En aquests moments de desastre, de confinament, de dols, fins i tot qualsevol hora fóra bona per rebre un convidat, si és de lectura. No caldria sinó, esperar-nos a la nit.

Ahir que vaig comunicar amb els alumnes a través de meet.jit, els ho vaig dir, q Steiner considera la lectura com un acte d’amor. Fins i tot que qualsevol bona lectura paga sens dubte un deute d’amor.

No sabien ells que, d’això, els faria escriure una història…