Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La versió feixista per pujar al cel

Espanya no té remei. Ni en pense posar, a la seua tètrica representació d’un estat incapaç, extraordinàriament inútil. fa dies que no ha pres cap mesura eficaç, cap ni una, malgrat que n’hi havia que li passava les xulles i les notes perquè copiés alguns models que havien funcionat. No, espanya continua essent la diferència, del ridícul a l’esperpent. I ves que fa segles d’això i no n’aprén. No vol aprendre’n. En canvi, si algú altre dins el territori de la península és capaç de tirar pel dret, d’avançar els models que altres països ja havien practicat, els amenaça o els desqualifica.

Espanya ha organitzat un pla contra la pandèmia del coronavirus, que és tocar cada dia l’himne, traure les banderes espanyoles, passejar la legion i la cabra i encomanar rosaris i misses perquè en muiguen milers, uns quants milers, entre pensionistes, retirats i sanitaris. La representació dels quatre menistrets volen oferir una imatge de coordinació no era només patètica, adobada amb aquelles cares de l’ordre feixista, era l’anunci que, davant la inoperància, la manca de professionalitat, la incapacitat més dolorosa, l’estat anuncia que està preparat per militaritzar-nos i visca el feixisme.

Ara bé, mesures sanitàries, inversions en material bàsic, ajuts a hospitals i centres de salut, zero. En canvi d’armament, submarins o trens d’Alta velocitat impagables. Fins i tot denunciar que els corruptes que governen, que gestionen els recursos, que ens han governat anys i panys, sota el paraigua d’una monarquia feixista, criminal i putera, és inútil, perquè quan els rucs són a primera fila d’un estat, entre bancs, empreses, militars, església, jutges o polítics, el resultat de l’equació és espanya. Sense remei.

Un estat governat per delinqüents. Aquest fóra el principi del sainet que van representar anit a les TV aquells titelles. El camí més ràpid per pujar al cel seria fer-los cas.

 



Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, males arts, RepúblicaValenciana per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent