La desorientació dels mestres es cura (9)

La neurociència és ha aportat noves que són esperançadores: la desorientació es cura, fins i tot la desorientació dels mestres. Ara, n’hi ah mestres que ho tindran molt difícil. Però molt, potser perquè havien equivocat  la tria professional, i per més que tornen i tornen cada dia a l’escola, cada colp ho fan més desesperançats. Sense remei. Hi ha mestres que no tenen remei, no cal que cerquen més. No en tenen.

Una lliçó d’orientació, per exemple: el mestre Ferran Zurriaga envia una carta, un correu electrònic, a mestres amics, per animar-los a baixar a Elx per participar de la XVII Nit d’Escola Valenciana, un encontre de mestres que cerquen l’orientació de l’escola i del país. Per cert, no solament els mestres van desorientats, els polítics valencians, els del govern, encara no troben convenient de demanar que els funcionaris valencians necessiten d’aprendre correctament la llengua. No, per ells, els polítics dits del Botànic, saber valencià és un cromo que no els cap en la seua necessitat de coneixement, ni d’intel·ligència ni de res. Valencià?, es demanaran, això de quina cosa valdrà si podem dedicar-nos a fer els inútils: malmetre el camp, permetre comunicacions de trens del segle XIX, donar suport a espanya mentre ens pega pel sac, oooohh, no exageres, xa!

Els mestres freinetistes, alguns amb més de vuitanta anys, sembla que són una boia que encara ens guia, malgrat la ceguesa de mestres i polítics. Talment com els polítics no veuen necessària la llengua dels valencians, no veuran necessària la llibertat, ni potser la democràcia, no veuran necessària, com aquells fiscals refillets que cerquen l’escarni, la venjança, el franquisme, contra la justícia.

A Elx, La Nit d’escolavalenciana farà reconeixement a la mestra Maria Conca, al Misteri d’Elx i a tot l’equip de mestres del projecte Com sona l’ESO. El mestre Ferran diu:

Amics i amigues d’amical conversa, cal visitar i viure amb els companys del sud valencià, crec que hauríem d’anar a la Nit de l’Escola Valenciana a Elx, animeu-vos-en, jo ja m’he apuntat….
Creuar una part del País, sopar amb la gent del sud i participar de la festa de l’escola valenciana, són raons de pes…Homenatge al Misteri d’Elx, a “Com sona l’ESO” i el premi Josep Vicent García a Maria Conca, ès tot un acte on reafirmem la voluntat d’anar fent país…. Animeu-vos, confirmeu-vos la vostra presència.

Una abraçada, Ferran Zurriaga

Sort que encara fem de mestres i ens podrem reorientar, ara que entra per davant el cap de setmana.