La desorientació dels mestres (4)

Sí, m’havia compromés que diria res sobre tecnologia, malgrat que jo sóc un addicte, un mestre que llegeix, escriu i pensa amb l’ordinador. Escric un diari d’aula, a l’ordinador, el projecte a classe, escric frases, el noms de les plantes, versos, fins i tot els textos dels xiquets, així que no me’n puc estar, d’usar una de les eines o recurs habitual que faig servir sense vergonya, ratllant l’abús. Però no és d’això que parlem, no, quan diem desorientació, i si encara sou en aquest fil és perquè no explique bé allò que vull dir.

Però allò que diré avui ho vaig traure d’una xerrada-conferència d’Imma Dasí, experta en addiccions, i jo només que posaré el relat damunt els consells. Hom veurà que allò no té desorientació, sinó un ordre de coses o de recursos.

Per començar, mestres, pares, posem damunt el debat tecnològic una pregunta senzilla, sobre qüestions rutinàries, de cada dia:

«Si som dels que demanem als fills d’endreçar un armari, l’habitació o l’estudi, per què no li demanem que també endrece la seua vida digital?»

I nosaltres, de pas, també podem endreçar els nostres espais digitals, si encara som a temps amb tant de desordre.

Penseu que per esbrinar si els nostres fills fan un ús adequat d’internet, ens cal consultar els seus correus, watsaps, perfils, etc.? Decidiu què decidiu, caldrà sempre diàleg i confiança pares i fills… D’una altra manera, internet no permet de tenir controlats els nostres fills a casa si no els acompanyem, amb confiança. I som capaços de limitar el temps d’ús davant les pantalles?

I si cal acompanyar els nostres fills en la seua vida digital, no els caldrà acompanyar també en la seua vida escolar? O us penseu que ací no es poden fer mal? Els fan llegir, a l’escola?, què els fan llegir cada dia?, cada dia?, quins llibres porta el mestre del vostre fill a l’escola cada dia?, en porta?, quants?

Aquesta sessió sobre tecnologia i desorientació , la vam viure a l’aula nova del pavelló de l’escola: tractava sobre un curs de tecnologies i joves, xiquets i tecnologies, que ens impartia Imma Dasí. Ho ha fet uns quants divendres seguits. D’infantil a secundària, cada sessió parcel·la l’edat i els continguts, el curs adreça els millors consells sobre l’ús de pantalles: usos, quantitat d’hores setmanals, seguretat, control parental, guiatge. Sens dubte que les pantalles atrauen els nostres alumnes com no ho fan, per exemple, els mestres amb l’aritmètica (!) o els pares amb els sermons, per a segons quines coses. El joc, la tecnologia, la psicologia, l’atracció, els jocs digitals, el cinema, les xarxes, són fetes per brillar i tenir èxit, almenys per tenir més èxit que la vida analògica o oral.

L’exposició a les pantalles preocupa. Almenys sembla que preocupa. Indirectament, potser, perquè en posar-se neguitós el menut a casa, al restaurant, a ca un amic, o tot comprant a Consum, li amollem sense pensar-ho el mòbil i el neguit desapareix. Aparentment desapareix. A nosaltres, ja ho sabeu, els menuts ja ens deixen fer allò que preteníem de fer.

No se’ns ocorre de donar-los un llibre o una revista científica o un joc per entrenar el càlcul matemàtic. No. Potser perquè no ho hem intentat prou. No ho sé. No sabem si aquests recursos funcionarien, o funcionarien tant com ho fa la pantalla del mòbil, que ja té uns quants jocs pensats per tenir un èxit espaterrant, per damunt els llibres o el càlcul aritmètic.

Això ho fa la gent que va a peu, sabeu, potser dubtareu que els mestres, que són un model en l’art de l’educació, no ho faran, que aquests tindran uns altres recursos, diguem-ne, més pedagògics, més fins, més en la línia d’ensenyar què s’ha de fer què no s’ha de fer davant el neguit dels xiquets. Respireu. Podeu estar tranquils. Els mestres van tan desorientats que fan, si fa no fa, allò que fa la majoria. No se’n van un pam. D’ací també ve la desorientació, mestres: si els mestres, que haurien de ser astronautes de la pedagogia, no difereixen gens ni miqueta allò que fa la resta del món, per què hauríem d’esperar res de diferent, o nou, o senzillament extraordinari de l’escola?

[continuarà]