La desorientació dels mestres (3)

Si voleu, mestres, també podem parlar de tecnologia però no evitarem la desorientació. Ni la sensació que la nostra feina només si afecta positivament a un quants dels alumnes, i encara perquè aquells alumnes podrien aprendre igualment, sense els mestres, amb unes quantes indicacions, les mínimes, com tenen una màquina de rentar, un microones o fins i tot una afaitadora.

Si voleu comencem a parlar de tecnologia, i evitem de parlar els mestres joves que es formen en les escoles de mestres, com n’aprenen, qui els entrena en la pràctica, com és de deficient la seua preparació, qui els tria finalment, quan ja tenen el títol, i quin és el repte més gros que es plantegen, si és que en tenen cap; quants llibres hauran llegit abans de la primera classe, i quants llibres posaran damunt la taula el seu primer dia de classe. Fins i tot si tenen el goig de la lectura, la passió necessària per llegir que ha de tenir un mestre de primària, i encara si tindran prou fort el cos per decidir si és més important una reunió i una altra i una altra més, en canvi de perdre’s les lectures principals.

Si voleu en parlem, no m’hi negue, però davant el debat de la tecnologia n’hi ha mil debats suficientment importants per abatre a terra l’escola. Més de mil. Així que la desorientació de la qual parlem és ací encara, no se n’ha anat enlloc, i va fent camí, forat, corca la corfa, el moll, l’os fins i tot, però si voleu en parlem. De tecnologia.

Imma Dasí, experta en addicions, ha estat a l’escola i ens n’ha parlat en un cicle de conferències, destinades sobretot per a pares, però els mestres també s’hi podien afegir, però com que van desorientats, doncs no trobaven el lloc de les xarrades, ni pensaven que allò els pogués interessar, com que de bon principi semblava destinat a pares desorientats, els mestres pensaven que la seua desorientació no tenia res a veure.

Aquest fóra un altre debat, sí, si la desorientació dels uns i dels altres, té cap relació, cap punt en comú, potser no ho saben del tot cert, els mestres, si… Així que ja tenim els mestres desorientats, els pares desorientats, i no sembla que cerquem un remei plegats, una brúixola que ens faça alçar tanta boira com plana damunt l’educació a casa i a l’escola.

(continuarà)