La desorientació dels mestres (1)

He assistit a dues conferències organitzades per l’escola de mestres AKOE —en vaig ser animador durant uns anys— sobre el “cervell i les pantalles”, en referència a l’ús de les tecnologies i com va afectant-nos en l’aprenentatge tanta exposició.

No fa gaires dies, des de l’escola, els pares havien organitzat, si fa no fa, unes conferències que tenien bastant paral·lelisme. No discutiré el contingut d’ambdues propostes, però sí que em decantaré sobre la comunicació, com ho fem, com expliquem què, malgrat que en sapiguem molt. Imma Dasí hagués guanyat sens dubte el favor comunicador en comparació a l’oferta vista a València, ho hagués fet de carrer, per la senzillesa, la proximitat i el caliu en explicar-nos la complexitat de l’ús tecnològic en les nostres vides, si és que fem de mestres o de pares, o de totes dues coses.

La tecnologia avança i ocupa les nostres vides, no ja unes hores. Les nostres vides completament i encara més les vides dels fills i els adolescents. I encara si som a les beceroles de la seua implantació, que s’accelera cada dia, malgrat que n’hi ha que ens vam empatxar i encara no hem curat l’estómac ni el cervell sobre els usos i els abusos digitals.

En la segona conferència d’avui, a l’Institut Benlliure, hom explicava els resultats d’un Estudi internacional en el quals hi han participat milers d’estudiants sobre els usos de la tecnologia lligada a la comprensió lectora. I malgrat que és prompte per aventurar com ens afectarà el coneixement l’allau digital dels últims trenta-cinc anys (!), l’estudi avança que l’ús tecnològic no millora la comprensió lectora dels alumnes. Encara més: per guanyar en el domini de la comprensió lectora, l’ús de la lectura sobre el paper, si aquesta lectura ha de ser profunda, guanya en comprensió a la lectura digital.

No arribe per això a concloure que, la desorientació dels mestres és majúscula, per aquests resultats que ens ha presentat avui el professor Ladislao Salmeron, no. La desorientació ve de lluny i no sembla que millorarà gaire a curt termini. És veritat que no tenim gaire clar què cal fer, els mestres, malgrat els anys que ens hi dediquem, que no tenim res de res clar, i no hauríem de passar vergonya per dir-ho. O si, que el debat no es tanque. Però encara avui, ens podem vestir amb mudes noves, els mestres, cada dia, de normes, normatives, decrets, lleis entre més mamonaes que vulgueu afegir. I ves que la realitat és molt crua, moltíssim, si només el 5% dels lectors valencians ho fan en valencià, d’una massa lectora que és a la cua d’Europa.

La desorientació dels mestres, com penseu que ha canviat d’ençà d’aquell llibre de Salvador Cardús, el desconcert de l’educació? Un pam?, mig metre?, un any llum? Els mestres no ho tenim fàcil, és veritat, però ho tenim més senzill i més còmode que, per exemple, els llauradors o els desocupats, i infinitament més lúdic que els policies o els carcellers. En canvi, pobres, no ens traiem de les mans l’aprenentatge, ni com fer res perquè les coses canvien, ni com elevar el nivell lector dels valencians, vet ací quin repte i quin objectiu, en comptes de perdre el temps en nomenclatures, burocràcies o tantes reunions de quinzet. De quina cosa ens serveix tanta universitat i tants anys d’experiència, es demanaran els pares, amb no poca preocupació? I ells, els pares, que no tenen si fa no fa tanta responsabilitat o més, si els xiquets valencians no llegeixen??

Post de regal: “mestres, si encara ensenyeu que els borbons defensaran l’honestedat i la igualtat entre més drets universals, com voldreu millorar la comprensió dels vostres alumnes, xa!”