Diari de la fira de Bétera (5): què farem cadascú

La nit que Vicent Partal havia de parlar de premsa, de quina premsa fiar-se’n, l’envelat de l’Ateneu de Bétera era ple, no hi cabíem literalment tots, així que vam improvisar més seients a terra, dalt l’entaulat, traient les taules, arrimant el més superflu i encongint els espais lliures entre files i cadires. L’expectació creada no es va decebre amb la improvisació i la ràpida reacció de Vicent: “ep, no voldreu que parlem de periodisme, o només de periodisme, amb allò que passa i plou a cada moment, amb espanya”. El director de Vilaweb va proposar una petita assemblea en la qual, entre més coses, parlaríem de periodisme, sense projectar tota la conferència que ell havia preparat per a tancar les activitats de la fira d’enguany (no vam projectar ni una de les pantalles, cap ni una), però també parlaríem de la situació política creada i provocada per espanya i els seus tribunals. La JEC acabava de declarar que el MH president Joaquim Torra seria inhabilitat i que de cap manera Oriol Junqueras seria parlamentari a Europa, perquè també era inhabilitat en el mateix paquet.

Per tot plegat, després d’una exposició de mitja hora, vam passar a les preguntes i respostes entre el públic i Vicent. Aquella vesprada havien pujat de València uns quants homes i dones, se n’havia aplegat gent de la comarca i fins i tot comptàvem amb gent de la República Catalana, en concret del Priorat. No explicaré tots els detalls, per això ja n’hi havia periodistes de renom que, si ho volen fer, narraran els fets i les paraules dites, i en faran clam d’algunes de les idees exposades: per exemple, que fins i tot la perifèria espanyola comença a estar farta de la política de madrit que tot s’ho engul per engreixar tant de pessebre polític i funcionarial, perquè cal alimentar tants milers i milers de funcionaris espanyols heretats del franquisme que continuen mamant-la per no pegar colp, en canvi de mantenir luxes i privilegis: entre més coses, ja sabeu que l’estat espanyol té més funcionaris que ningú a europa, més del doble de la quota que li correspon per població, en canvi d’escampar el braç franquista i alimentar milers de famílies que viuen del lladrocini espanyol legalitzat.

Sort que Europa no és la Unió Europea, i encara com nosaltres fem perquè siga aquell somni sominat que al nord la gent és culta, educada i demòcrata, n’hi ha milers d’europeus que confien que una altra política internacional és possible. Que aquest niu de rates, formalismes i corrupcions que és també la UE no s’aguanta per enlloc.

Per acabar el resum imperfecte incomplet i desordenat d’allò que va passar a l’envelat del corral epicurià de Bétera, deixaré aquesta idea del periodista que em va fer forat: què farem cadascú de nosaltres, per mantenir la llibertat?, què estem disposats a fer, per la llibertat d’expressió, de comunicació, de reunió (espanya arrambla contra tots els drets universals), què serem capaços d’arriscar, en canvi?

Jo ahir vaig llançar una proposta particular sobre taronges i república, una idea que fes suport a la resistència, als ateneus, a l’escola, als grups de solidaritat, que treballen per la llibertat i la república dels valencians. I vosté?, I vosté?, i vosté…

 

Post: abans de tot això, una associació nova de joves estudiosos va presentar dues eixides d’estudi sobre rèptils, serpotes, aranyes, andragons (és com ho dèiem a Bétera de xiquets), ben interessant, que no tenia cap paral·lelisme, amb el deler de serpents que enverina aquella meseta de ninos de la política franquista…