Ninou, de Jem Cabanes

BON ANY NOU 20 20

Repiquen les campanes de Ninou,

bon any nou!, bon any nou!,

que avui fa sol, no plou,

i és tan eixut el cel

que els reis no poden pas rentar l’estel.

Els Reis? Els Reigs! Els d’Orient,

–no pas el d’occident:

que occeix o mata,

amb ulls de hiena i amb musell de rata,

l’únic bubó que resta,

que, ai las, no va perdre la testa,

en un racó de França…

Mes avui que és Ninou,

i que de reis occidents ja n’hi ha prou,

sobre la neu tendral de la muntanya,

hi pintarem, vermella, la fe que no ens enganya:

Som el que som, com som i volem ésser,

d’ençà de fa mil anys! No tenim pressa,

sabem, i ho sabem bé, allò que volem,

puix que som i serem la llengua que parlem,

ahir, ara i demà, tant si fa eixut com plou,

com jurem, i hem jurat, cada Ninou.

jem cabanes, 1.1.20

Ulisses20