Infant dels infants tots, que acabes just de néixer,
saps prou que en fuig el temps i ja no et veurem créixer
fins a fer-te prou gran i, en afable conversa,
ens pugues ensenyar que poc hi ha hora adversa
si el delit que ens emmena és prou viu i esplendent,
i tremola tothora com una flama al vent.
Infant dels infants tots, d’una naixor auroral,
llevant sense ponent del jorn primordial,
no apagues pas encar, l’estelada que roda
per l’univers i, folla de tendresa, broda
la nit que ens aporuga amb la mort abismal.
Infant, avui que tornes, retorna’ns a Nadal.
JEM CABANES, Nadal 2019