Nadal a la Meridiana

Una altra lliçó, la gent de la Meridiana. Possiblement la lliçó més sòlida, cada nit, cada dia. Entre el treball intens de CDR’s, Pícnics, Tsunamis i la gent que s’aplega cada  dia a presons o a d’altres idrets, la gent a la Meridiana són un exemple. Així que si cerqueu casa Rural, o hotel, o apartament per passar els Nadals, potser que la Meridiana siga una opció. Un bon destí de vacances. Som o no som República? Ho volem ser? Doncs aqueix qüestionament necessita una decisió, una bona decisió. Almenys mereixen que els fem una visita, les presons, els talls, aquells llocs que ara són claus per la llibertat, per mantenir ferm el propòsit de ser.

I la Meridiana és un propòsit ferm, la gent que s’hi aplega, evidentment.

N’hi ha una sensació d’aturada d’acció, de relax, com si la tardor hagués refredat els moviments de tant de moviment, sobretot després de l’exit (!) dels tres dies de novembre, potser perquè ens cal agafar aire, vivesa, potser perquè no sabem què més cal fer per negociar, però negociar amb qui: el què ho sabem, coneixem de sobres què, però amb qui, amb espanya no se pot negociar res, res de res, així que aqueixa gen de la Meridiana són els únics que han marcat un temps, un ritme, un no parar les accions de protesta…

Però si la resat d’accions són aturades, el gros de la policia, mossos sobretot, en són prou per apallissar, prous i amb ganes… Així que… què? Nadal? Cap d’Any?, no se’ns passarà l’arròs, ja sabem que això pegarà per llarg, i feina per envant, però si no fem, si no fem res… Si ens encantem erc guanyarà l’autonomia, i pactarà amb els feixistes, i els deixarà governar, en canvi que ells ens governen… És això, al remat? No?

Si la Meridiana és l’últim llum…

[continuarà]