Si això és un 9 d’Octubre

Davant espanya, o per tornar a espanya, al seu parlamento de los leones, la proposta valencianista amb representació s’ha decidit per potenciar mésmadrit, que vol dir més espanya, més marca ibèrica… Tinc amics que diuen que serà l’única opció, i jo els responc que facen que facen, els valencians en aquestes o altres eleccions futures, espanya ens continuarà robant, els diners i tot allò que comporta: l’escola, la sanitat, els serveis, les infrastructures principals i secundàries, el camp, les collites, la jubilació…

Mentre els valencians siguem dependents, d’aquella política i aital intel·ligència, no tenim res a fer. Esperar les almoines i sobreviure de les molles. És el que ha passat els darrers cent anys, i continuarà passant després de la farsa de la Transició, més encara ara que torna el torn de la caspa, l’extrema dreta i la manca de llibertats, tot plegat liderat pel PSOE, que ells mateix visten com una opció de progrés: caguendena, tu, si ens han portat a la ruïna moral i política, tots plegats: pp més psoe. I encara ens volen vendre la cabra, però els diners se’ls queden ells i els administren ells. I vosaltres no us queixeu, feu-vos roders si voleu.

I aquesta és l’única alternativa dels valencians, segons compromís, fer-nos roders i dir prou. I començar a fer política de veritat, si compromís vol jugar a segona divisió ells són lliures de triar-ho, perquè ni traient-ne cinc, ni deu ni quinze representants a espanya, no alçarien la cua del dimoni que és un estat corrupte intolerant i antidemocràtic: no en traurien ni un quinzet, al remat.

El camí dels valencians l’hem de fer els valencians, i qualsevol esforç en favor d’una altra via no serà mai valenciana, si no per engrandir-los a ells i de retop continuar empobrint-nos nosaltres. Sí, alguns dels elegits viuran del pessebre i de besar les mans de la borbònia —sempre n’hi ha hagut esclaus que han fet la gara-gara als amos per uns quants xavos i s’han venut la mare i la casa de la mare. Benvinguts els xavos per als amigots (quatre o sis o dotze, tant se val), però el poble que rebente, encara que vote compromís o una cosa pitjor. La feina, doncs, cal començar-la (això ja ho van fent malgrat els errors) i continuar-la a casa, a esquenes d’aquells peixots, i plantar-nos, i ser polítics amb cervell i dir prou i avant…

Ai, però tot plegat va amb aquest pedaç d’anar amb una cosa que es diu #Másmadrit, vestit ara de méspaís, que es refereix a més espanya… Sort que putero només era aquell de cartagena, perquè ací, en un valencià fi, d’això se’n diu cabrons i pagar el beure per fer-los la viu-viu als espanyols…

Mentrestant, sobre els presos polítics, silenci! Sobre els exiliats, silenci! Sobre l’atac a les llibertats, silenci! Sobre l’amenaça contra la democràcia, silenci! Sobre el tancament de TV3, incapacitat voluntària sense compromís! I més muts encara quan les decisions econòmiques de pes són totes a mans del psoe, ai, també al botànic 2.

Mancava aquesta cirereta d’ordir un homenatge a Llorenç Giménez a l’hora de la manifestació a València, l’únic clam no folckoric d’aquesta diada…

Si això és un 9 d’Octubre