A mans d’una màquina d’agressió

Lligen Estellés, perseguiu-los!

Volen llibertat, acaceu-los!

Es manifesten pels drets, fregiu-los!

En canvi, si ens insulten, o clamen el puta olímpic, amb violència i odi, com es va viure dissabte a Granada, caaa, no en feu cas… O millor, premieu-los!

És el model espanyol de tolerància zero amb el clam de llibertat i independència, malgrat que siga llibertat d’expressió i siga emparat pels Drets Universals, en canvi d’atiar la violència de la policia i la gc contra joves, institucions i contra el mateix MH Torra.

Espanya és una màquina de violència borbònica, judicial, psoïsta contra qualsevol tuf a llibertat, i no pensa aturar l’agressió i la venjança. Al contrari, com més va, més s’acarnissa amb tocs d’exhibició. De traure’n pit, fins i tot, a veure qui és més destraler, ruc o bèstia: com més els pegarem, més mostrem el nostre tarannà espanyol i xenòfob.

És el model i és la marca, que ja no amaguen de cap manera. I aqueixa violència l’exerceixen en tots els àmbits i de diverses maneres: ofegant-nos el finançament, bloquejant les petites lleis o normes exclusivament valencianes, o catalanes, amanint la premsa i preparant els mitjans perquè els facen l’acústica pactada: aquest matí a les vuit, Ràdio Àpunt ja deia que la gc perseguia independentistes radicals i violents: com ho sabia la ràdio valenciana que aquells joves eren violents i radicals?, qui de València ho havia investigat? Empar Marco? l’editora de les notícies Elpídeo? Com de fàcil compren el peix, els mitjans, i contribueixen al feixisme mediàtic: non serà més violent, radical, i agressiu com ens ha ofegat espanya els últims anys robant-nos els recursos bàsics de sanitat, educació o serveis? D’això, Àpunt, com adjectivaria la notícia de l’ofeg econòmic contra els valencians, contra els llauradors i contra la taronja? Com qualificaria Àpunt les Confederacions hidrogràfiques valencianes, a mans de funcionaris falangistes espanyols, quan tota, tota la infrastructura del Segura, ha fallat davant els aiguats de setembre? No són radicals i violents, aquells funcionaris i polítics, quan atempten contra la vida dels valencians?

I Camps, i Rajoy, i els jutges prevaricadors, no són radicals i violents per a Àpunt?

Espanya i els còmplices han obert la veda i ens acacen, amb una violència pròpia de les dictadures: aquesta d’ara governada en funcions pel psoe, ves, quins titelles i quina misèria: i encara no hem vist el final de tanta mediocritat. Perquè si espanya consent de dir-nos que tot el país som una puta i no passa res, si una ministra del psoe diu que la legion és el model o que l’agressió policial és el camí…, som a les portes d’una crisi moral i de drets que marcarà el segle.

Si n’hi ha res de radical i violent, sinyors d’Àpunt, és espanya i el seu estil. Contra la democràcia i la no violència. Ella soleta.