La inquisició del s. XXI
Tot llegint Antonio Damasio, el neuròleg americà, en el llibre “Cercant Spinoza”, trobe aquest paràgraf a la pàgina 251, en la versió espanyola —en uns dies parlaré de títols de llibres bàsics que no són en català, ni sembla que n’hi haja interés a traduir-ne si no és que són coses comercials i ximples.
«Els holandesos havien assenyalat els catòlics com els seus enemics, especialment els espanyols, amb els seus plans expansionistes demoníacs i bel·licosos. Els jueus també consideraven enemics els catòlics espanyols que, com no n’estaven prou satisfets de tenir una Inquisició ferotge, obligaren els portuguesos a crear-ne una de pròpia.» s. XVII
Al segle XXI no us penseu que la Inquisició espanyola ha desaparegut: els jutges, el Borrell, l’Iceta, l’església encara a l’escola, en formen part d’un corrent polític i judicial que fa el paper d’Inquisició, contra la llibertat i la democràcia, sobretot si aquest defensa els Drets Universals, excessivament permissius per als espanyols. Ara també sembla que s’hi apuntaran errejon i cueta, i la carmena de madrit, i tot de gent que considera que aplicar el 155 fa per la modernitat i el retorn de la violència als carrers: ahir a Granada, per exemple, a més que exclamaren que Catalunya és un país de putes (a més llocs el clam va escampant-se com un himne que va nàixer gràcies al Valencia CF), no els hagués costat res de demanar que tornarien a matar Lorca o Miguel Hernández, perquè és el nivell que promou la borbònia espanyola.
El nivell cultural i democràtic a espanya no trigarà a dir que els GAL eren defensors dels drets humans, necessaris per redreçar el psoE a la categoria de maedéu i sant crist en representació de la mort.